Blog

Tenir una cridanera, coqueta i bella tassa de cafè, no definirà l'aroma i sabor de la beguda, però gràcies a elles podem conservar millor el nostre cafè per més temps. Aquest artefacte és un símbol de benestar social, ja que solem veure'l sovint en innombrables reunions. Per si no n'hi hagués prou, aquest objecte que rep noms com a pouet o gerro a països de Llatinoamèrica ha conquerit els jocs de vaixelles de la mateixa reina d'Anglaterra. Encara que sembli innecessari, triar una tassa de cafè és igual d'important que quan ens toca decidir pels grans. Una activitat que faries amb tot el gust, si et consideres un fanàtic de la segona beguda més consumida al món. Fins i tot es pot convertir en el regal perfecte. Com sabràs, al mercat trobarem tasses per a tots els gustos. N'hi haurà de diverses mides, colors i dissenys. També ens toparem de diferents materials: tals com de porcellana, alumini, vidre, pisa, acer, pyrex, plàstic, per nomenar-ne algunes. Quins són els orígens dels materials? Encara que sigui un dels envasos més populars, les tasses de cafè segueixen sent un article desconegut per a la majoria, però que sorprenentment tenen una llarga història. De fet algunes són considerades unes autèntiques obres d'art. Si parlem dels seus orígens, aquests continuen sent incerts. La porcellana és un dels materials més comuns en la fabricació de les tasses. Aquest material va ser descobert pels xinesos dos segles a.C. Però que arriba al continent europeu gràcies a Marco Polo i Las Cruzadas. Al segle XVIII comença a ser fabricada a Europa. Al principi amb el caolí blanc (argila) de Saxònia, Alemanya i temps després amb materials de les ciutats franceses Limoges i Sevres. La barreja de cultures segueix molt marcada a la història de la tassa. Aquesta vegada té el segell asiàtic, per ser més específics, la Xina. I és que el gres era un dels materials més usats per aquell temps. És d'origen xinès i va arribar a Europa al segle XV. Mentre que la pisa, un altre tipus de ceràmica de pasta porosa, banyada en vernís, va aparèixer al Pròxim Orient o Pròxim Orient, durant el III mil·lenni a.C. Posteriorment al segle X ja es fabricava a al-Andalus (Península Ibèrica) i des d'aquí es va expandir per tot Europa. Sempre s'han caracteritzat perquè són peces fràgils i de poca duresa mecànica. Detalls que destaquen en una bona tassa de cafè Sense deixar de banda la visió cafetalera, el nostre equip d'especialistes recomana fer servir les de tipus cònic, la part interior del qual sigui similar a la d'un ou per així evitar trencar la crema del cafè. Com veuràs són molts detalls que has de cuidar. Pel que fa al nansa, aquesta ha de ser còmoda i que permeti agafar-la amb el polze i l'índex. Que puguem recolzar-la al medi, sense cap mena de dificultats, encara que a simple vista sigui innecessari. Has de saber que almenys el cafè amb llet pesa una cambra de quilo. Un altre punt pel que fa a això, és iimpedir que ens cremem amb el cos de la tassa. En el cas de les que són utilitzades per a l'hostaleria, ha de ser molt resistents, ja que estan més exposades al desgast, sense deixar de banda la seva forma tan elegant. El gruix permet que sigui un objecte resistent i alhora ajuda a la conservació de la temperatura del cafè. Aquest darrer detall no es pot passar per alt ja que la temperatura ressalta les aromes de la beguda. Arran d'això, és que sorgeix la importància de l'escalfa tasses a una cafeteria. Però les d'ús domèstic segueixen altres patrons, doncs, en elles predomina més allò estètic, on llueixen més els seus dissenys que els factors gastronòmics. Ara passem als volums. Normalment al món de la hostaleria són de 60 cc, per a l'espresso, 110 cc per a les de cafè tallat; en el cas del cafè amb llet és entre 175 i 195 cc. Aquestes mesures són freqüents als països mediterranis, sobretot a Europa. D'altra banda, tenim els aspectes cilíndrics (apilable) i cònica (no apilable) dacord a la seva utilitat. Tampoc no podem passar per alt, el plat, un dels complements obligatoris. Però per no estendre'ns tant, ressaltarem que ha de ser amb un vorell alt per col·locar el dit de forma pràctica, segura i sobre totes les coses fàcil d'agafar. Tipus de tassa de cafè Dit això, a continuació, revelarem i explicarem cadascuna de les tasses de cafè que hi ha dins del mercat. Tasses de cafè ceràmica El material daquest envàs és fang cuit i pintat. Doncs sí, tal com ho llegeixes. Aquestes són les tasses més comunes a les vaixelles de totes les llars del món. Una de les seves característiques principals és que solen ser més pesades que la resta i de vora gruixuda. Tasses de cafè de porcellana Possiblement una de les més antigues. Es consideren més fines que l'anterior, per això és sinònim de luxe. La seva popularitat també és perquè són capaços de suportar els canvis bruscos de temperatura. De fet, el cafè es refreda amb més lentitud. Com més primes siguin les parets de millor qualitat seran. No obstant això, el seu preu pot resultar una mica costós si estàs en pla estalviatiu. Però no deixa de ser una bona inversió que aprofitaràs al màxim a la temporada d'hivern. Tasses de cafè d'acer esmaltat Són altres de les opcions més buscades. També se'ls coneix com tasses de peltre o acer vitrificat. La seva popularitat es deu gràcies a la seva increïble resistència a les elevades temperatures, fins i tot són capaços de suportar fins a 400 °C. No es fan malbé si els serveixes aigua acabada de bullir. És més, podríem bullir aigua amb elles, així com si fossin una mena de mini olla, ja que, el contacte directe amb el gas o el foc no li causen cap tipus de danys. A causa del seu material, aquesta tassa de cafè no és un objecte porós. És per això que no conserven olors ni sabors dels líquids que s'hi serveixin. Gots de cafè de vidre Segurament hauràs notat que en alguns restaurants, bars o cafeteries, serveixen el cafè en aquests envasos. En comptes, dutilitzar la popular tassa de cafè. Aquells que hi estan a favor, ho fan per motius estètics i per visualitzar millor la beguda. Doncs per ser honestos, recolzem aquest últim factor, sent això el seu avantatge més gran. Gràcies a això podem tenir el privilegi d'observar el meravellós color del cafè, contemplar els seus matisos i les diferents capes, en cas que estiguem degustant un caputxí, latte macchiato o un cafè bombó. És una excel·lent opció per a les receptes fredes. Per exemple el cafè amb granissat. Fonts Tipus de tasses, ideals per gaudir del te, cafè o infusions

Com és costum, cada any l'equip d'especialistes de Incapto Coffee, sol viatjar per diferents països, amb l'objectiu de buscar nous projectes cafetalers amb què es pretén intercanviar valors. Fins i tot, si és possible, portar grans de cafè de les finques que solem visitar. Entre elles la finca Aquiares a Costa Rica, la qual visitem per darrera vegada el 2019 i on passem alguns dies. El nostre recorregut pel món té com a propòsit portar cafè dels principals països productors, d'on obtenim les varietats que importem i posteriorment, oferir-lo a través del catàleg de productes al portal web de Incapto Coffee. Dit això, en aquest article ens encarregarem de parlar de la finca Aquiares, des del procés productiu i fins a com han aconseguit consolidar-se dins del mercat. A més a més d'oferir grans de qualitat, també són un referent en matèria de sostenibilitat. Una mica d'història Per si no sabies, la finca Aquiares està localitzada a les faldes del volcà Turrialba, al mig del riu Aquiares i el Turrialba. És una de les més antigues de Costa Rica, ja que compta amb uns 100 anys de producció. De fet, gran part de la seva excel·lent reputació és deguda a les seves pràctiques sostenibles. Gràcies a això han pogut conservar el medi ambient. Per si no n'hi hagués prou, s'encarreguen de donar suport a una nombrosa comunitat d'almenys 2 mil persones. Aquiares, que significa terra entre rius en idioma indígena Huetar, es va fundar el 1980, quan un grup d'aventurers van considerar una oportunitat aprofitar el ferrocarril que els va traslladar al port Costarricense de Limón. A través del naixement d'aquesta finca, va néixer un procés de beneficiat: es tractava de rentar-se, una pràctica que ha estat des dels seus inicis i que anys més tard Costa Rica es consagrarà dins de la indústria. Tot anava vent en popa. La qualitat del cafè collit en aquestes terres més tard els obriria les portes a terres internacionals, ja que, no només van aconseguir clients a Europa, també ho van aconseguir als Estats Units i el Japó. La família Lindo, d'origen britànic, van ser els primers propietaris de la finca. El 1925, van importar una església d'alumini de Bèlgica i de vitralls italians. Actualment, aquesta església continua dreta i és el cor de la comunitat d'Aquiares. Per 1949, la finca Aquiares tenia nous amos. Es tractava de la família de l'expresident Pepe Figueres, personatge que va abolir l'exèrcit Costarricense. Els populars propietaris van agafar les regnes d'aquests terrenys fins a principis dels 70, quan tres famílies de llaços propers van assumir-ne la propietat. A la darrera visita que vam fer el 2019, ens va deixar completament impressionats. Diguem que si ets una amant de la natura i dels animals, la finca Aquiares és tot un paradís. En aquesta superfície de 51.000 km2 hi ha més del 5% de la biodiversitat del planeta. Amb només passar 48 hores allà, aconseguim veure més varietat de fauna i flora que en tota la nostra vida. Com es podia esperar, Incapto Coffee ha escollit el cafè d'Aquiares perquè sigui la nostra primera edició limitada, ja que considerem que és referent internacional de l'agricultura sostenible. Per si no n'hi hagués prou, compten amb el certificat de la Rainforest Alliance, el qual explicarem més endavant. Sostenibilitat a Costa Rica El govern de Costa Rica, que està al corrent de la riquesa en biodiversitat que posseeix, ha decidit brindar-li tota la protecció. És per això que hi ha un total de 27 parcs nacionals al llarg de tot el país. Arran d'això, diverses empreses privades, entre les quals la finca Aquiares, segueixen les normatives nacionals de protecció i conservació, per la qual cosa s'uneixen a causes que ajuden a mitigar el canvi climàtic. Un gran nombre de costarricencs també són conscients de les riqueses de les seves terres i biodiversitat, així que no dubten a cuidar-la, mantenir-la i no embrutar-la. En poques paraules, dins de la seva cultura està integrat conservar i cuidar el país. Per exemple, a Costa Rica, les càpsules de cafè no són gens populars. Al contrari, si preguntes per elles et diran que aquesta mena de productes no tenen cap sentit, ja que no se sap què es fa realment amb els seus residus. És per això que als bars, restaurants i cafeteries, és més comú veure un regalimador de cafè, que és un aparell per preparar cafè, molt usat a Costa Rica. Consisteix a col·locar els grans mòlts en una tela o filtre i posteriorment afegir l'aigua calenta. També podem topar-nos amb una bàndola o màquina d'espresso. Meravellós escenari natural Aquesta és una de les finques més grans de Costa Rica en un sol bloc. El 80% de les terres està dedicat a la sembra del cafè, mentre que el 20% es dedica a la protecció dels boscos. Els arbres d'ombra transformen allò que seria un ambient de monocultiu, és a dir, un lloc natural holístic. Els camps de cultius són interromputs per rierols i lleres, tots ells són protegits sota les normes nacionals de Rainforest Alliance. Els rierols creen un sistema natural que connecten les dues lleres més grans que envolten la finca. Això permet que el ric biomedi de la finca segueixi els patrons de vida normals amb la mínima intervenció humana possible. Gràcies a això, es pot aconseguir un ambient molt més saludable, i això és favorable per a les espècies natives d'animals, plantes i aus. Per això, és molt fàcil trobar coiots, esquirols, armadets, óssos mandrosos, igual que desenes d'ocells i altres espècies al voltant de la finca. Una altra dada interessant és que en les darreres dècades la finca Aquiares ha sembrat aproximadament 50.000 arbres d'ombra, creant corredors naturals al llarg de rierols i els naixents d'aigua. Què és el certificat Rainforest Alliance? És una organització internacional sense ànims de lucre, que s'encarrega de la intersecció de negocis, agricultura i boscos. Té seus a la ciutat de Nova York i Amsterdam. Una manera simple d'explicar és que aquesta organització té línies d'actuació en dos àmbits: el primer fa referència al medi natural. És per això que les finques certificades protegeixen els boscos que hi ha al seu voltant. A més, també s'han de conservar els rius, els sòls i la fauna. En un segon pla la Rainforest Alliance, també s'encarrega dels agricultors, doncs, cal demostrar que es tracten amb respecte, que els seus salaris siguin justos i que exerceixen les seves funcions amb els materials correctes. Alhora, promouen els seus drets humans ia l'adaptació de la crisi climàtica. Alhora, garanteixen que les famílies dels treballadors tinguin accés a la salut i educació. Per al 2007, la finca va ocupar els primers llocs per intentar calcular el balanç de carboni. Per explicar-ho millor, el projecte per mesurar el flux de carboni es basava a dir quants gasos amb efecte d'hivernacle emetia la finca. Tenint en compte el procés, també assenyalaven quants gasos recullen amb la plantació i els arbres adjacents. La veritat és que aquest lloc està certificat de Carbó Neutral. El certificat més utilitzat al món, utilitzat per almenys 300 clients a 30 països. Aquest comprova que la reducció, mesurament i compensació estan dins dels paràmetres del Carbon Neutral Protocol. Amb això també es verifica que s'estiguin complint amb els estàndards més alts de qualitat i sostenibilitat. Per què seleccionem el cafè? De tots els cafès que es produeixen a Centre Amèrica, Incapto Coffee s'ha decidit pels de la finca Aquiares. Les raons són que, primer es caracteritzen per ser grans prèviament seleccionats de manera manual, una tasca que fan recol·lectors especialitzats, els quals s'inclinen únicament per grans madurs. Per això se'ls paga un sobrepreu als recol·lectors, assegurant que el 99% de les cireres recollides estan al punt òptim. En segon lloc, tenim la preparació. Aquesta és de grau d'especialitat, cosa que significa que estan lliures de defectes i són de primera categoria, cosa que no afectaria el sabor de la tassa. Finalment, el perfil de la beguda reflecteix aromes a fruits secs postgust acaramel·lat, de cos cremós, i això és perfecte per a tot amant de l'espresso que volen reemplaçar el consum de les càpsules per una opció molt més natural. Ho pots descobrir, en formats de mig i un quilo, al nostre cafè de Costa Rica Cartago Aquiares.

Tots estem d'acord: el cafè és una de les grans meravelles que podeu assaborir abans d'iniciar una nova jornada. Però més que aportar una deliciosa beguda, també podem aprofitar-ho al màxim, fins i tot després d'haver-lo utilitzat. Tal com t'ho imagines, fem referència als residus o pòsits del cafè. Els mateixos que ara formen part d'idees milionàries i són sinònims de bellesa. Tot i que no ho sembli, els residus de cafè s'han fet de gran utilitat. Amb dir-te que entre els seus variats usos compleix la funció com a excel·lent adob per a les plantes. Un increïble descobriment que ara fa lluir molts jardins sorprenents. Per si no ho sabies, el cafè és un producte carregat de múltiples beneficis, que va més enllà d'aportar-nos una deliciosa tassa. Tenim a les nostres mans un tresor que és capaç d'oferir-nos la practicitat que tant busquem. Des de Incapto Coffee, ens encarregarem de donar-te les millors raons per aprofitar-ho al màxim. De fet, estem segurs que després de llegir aquest article, no tornaràs a veure els seus residus orgànics de la mateixa manera. En què puc fer servir els residus? Si ets dels que normalment llences a les escombraries els residus de cafè després de preparar-lo, avui quedaràs bocabadat amb tot el que t'hem de dir sobre això. I ja no ho veuràs amb els mateixos ulls, tot gràcies a les diferents formes d'aprofitament. https://youtu.be/qOKtqmSp7JY 1. Fer espelmes aromàtiques amb els pòsits del cafè Aquest és un dels usos dels residus de cafè pocs coneguts. Encara que sembli gairebé impossible, podem fer espelmes per aromatitzar el nostre espai personal. Com sabràs l'olor de cafè acabat de fer, desperta aquest sentiment de familiaritat que tant busquem. Per si no n'hi hagués prou, també ens fa recordar vells i agradables moments. Ara bé, per fer una espelma aromàtica, fins i tot millor que les que veiem a les botigues, hem de col·locar els residus en un recipient de vidre. Posteriorment, afegiràs parafina fosa. Després posaràs el pabilo. Espera que tot es compacte i llest! 2. Elimina males olors de les mans amb els pòsits del cafè No hi ha res més espantós que tenir una olor desagradable a les mans perquè vas estar manipulant aliments com l'all, el peix o la ceba. Per sort, això podria desaparèixer en qüestions de segons gràcies a aquest meravellós producte. Per això hem de fregar les nostres mans amb les restes de cafè. Per acabar, hem d'esbandir. Notaràs que no només el mal olor desapareixerà, doncs, et quedaran molt més suaus. 3. El cafè és un increïble repel·lent d'insectes Durant l'estiu és inevitable la presència de molestos insectes, com ara els xanquers, mosques i formigues. Segurament deu haver provat de tot però alguna vegada vas pensar a utilitzar el cafè? Sorprenentment, aquest producte acaba amb això de la manera més natural. En el cas que vulguis allunyar les formigues, només has de posar una mica de cafè a les zones on apareixen amb freqüència, per exemple, a les finestres o racons de la cuina. Però si el teu objectiu és dir adéu a les mosques i els insuportables mosquits, només has de posar les restes en un envàs d'alumini (preferiblement) i cremar-lo. Aquesta pràctica és aprovada per ecologistes. Recorda que perquè tingui èxit, el cafè ha d'estar 100% sec. 4. El cafè, un excel·lent exfoliant Aquest possiblement que es converteixi en el secret de bellesa més eficaç i econòmic, fins i tot podria ser el favorit de moltes dones. Resulta que amb els residus del cafè podem exfoliar la pell. A més de deixar-la tonificada, també combat la cel·lulitis. Així que quan et banyis, pots col·locar una mica a les zones afectades i fer massatges. Per si no n'hi hagués prou, també podríem exfoliar el nostre rostre, deixant-ho molt més suau, hidratat i ajudant a tancar els porus. 5. Evita les males olors amb els pòsits de cafè Reprenent les olors desagradables, en aquesta oportunitat en canonades i al frigoríic. És una cosa que ens resulta força incòmode i podem acabar amb això amb l'ajuda del cafè. I el millor de tot és que no hem de gastar elevades sumes de diners per solucionar-los. Pel cas del frigorífic: hem de col·locar dins el mateix les restes de cafè en un envàs destapat. Al cap de pocs minuts notaràs que la mala olor va desaparèixer. Això passa perquè el cafè és higroscòpic, el que significa que absorbeix tot el que estigui al seu entorn, incloent la humitat, aromes i oxígens. Si pretens fer servir els residus per a les canonades, el primer que has de fer és bulliu-los en dos litres d'aigua. Aboca la barreja encara calenta als desguassos i notaràs que la desagradable olor desapareix. L'efecte només durarà algunes setmanes, per la qual cosa ho has de repetir. 6. Els residus de cafè funcionen com a adob Tal com ho hem ressaltat més amunt, els residus de cafè són un excel·lent assistent a la jardineria. Gràcies a les propietats, es poden fertilitzar les plantes. De fet, es poden posar directament als testos que necessiten terra àcida, per exemple, les hortènsies. Però si en els teus plans hi ha sembrar tubercles com la pastanaga i raves, no dubtis a col·locar a la terra una mica de cafè perquè la teva collita tingui èxit. 7. Tenyeix la fusta i el paper amb cafè Una altra de les utilitats del cafè és reparar les esgarrinxades als mobles de fusta, un truc que possiblement han utilitzat les nostres àvies, però que ens podria estalviar una mica de diners. En comptes de comprar un reparador, afegeix les restes a la cera. Si no en tens, no et preocupis, també pots fer servir oli hidratant. Procedeix a fregar-ho enèrgicament i notaràs que aquests detalls deuen haver desaparegut. Els pigments del cafè també són molt útils a l'hora de tenyir un paper, que podria adoptar un to xocolatat depenent de les capes que facis servir. Una bona opció si vols fer una targeta o un adorn. 8. Potencia la brillantor dels cabells amb els residus del cafè Un cop més, tenim el cafè entre els trucs de bellesa. Molts han confirmat que és excel·lent a l'hora d'aportar brillantor als cabells. Per això, hem de prendre els residus i posar-lo a bullir amb una tassa d'aigua. Finalitzat aquest pas, ho deixem reposar fins que es refredi. Finalment mullem els cabells amb la barreja. Esperem aproximadament 15 minuts. Després d'esbandir no dubtis a aplicar condicionador. Com si fos una fórmula màgica, els resultats es veuran immediatament Els residus o pòsits de cafè al camp empresarial A més d'oferir-nos excel·lents beneficis a través dels seus diferents usos, els residus de cafè van conquerir de les idees de diversos empresaris. El primer va ser Julián Lechner, qui va tenir una genial idea mentre era estudiant de disseny a Itàlia, que consistia en la fabricació de tasses i plats a base de cafè. Aquestes tasses tenen una agradable olor de cafè, que dura com a mínim unes setmanes. Lechner va deixar la seva feina de dissenyador i va decidir fundar la seva empresa Kaffeeform, l'objectiu del qual és recollir mensualment 500 kg de residus o pòsits de cafè a bars, restaurants i cafeteries, totalment gratis. D'altra banda, una empresa localitzada al Regne Unit, està usant les restes de cafè per fer llenys. Amb aquests podríem encendre fàcilment la nostra barbacoa. Per aconseguir-ho, es basen en una tecnologia coneguda com a bio-gra, que consisteix a reciclar unes 50.000 grans de cafè. El seu creador, Arthur Kay, assegura que aquests llenys no tenen l'olor característica del cafè. Fer la seva idea realitat va obtenir un finançament de 13,3 milions de dòlars. Actualment compta amb uns 30 empleats. Altres que van tenir una grandiosa idea van ser American Eagle, Timberland i L.L. Bean, empreses que fa algun temps van decidir incloure dins del mercat tèxtil teles elaborades amb fils de cafè. Aquestes tenen 1,2% a 1,5% de nanopartícules de cafè. La iniciativa sorgeix del gerent de l'empresa S. Café, Jason Chen, qui, després d'escoltar l'amo d'una cafeteria dir que li guardessin els residus de cafè per portar-los a casa, se li va acudir que ell també en podria aprofitar les propietats. Actualment la companyia utilitza 500 kg de restes. Material que obté completament gratuït de botigues i cafeteries. Incapto s'uneix a l'aprofitament del cafè Cada cop són més les empreses que se sumen a la cura del planeta a través de projectes ecològics, iniciatives que Incapto Coffee recolza per sobre totes les coses per oferir productes lliure de contaminants i de bona qualitat. Ideals per al delit del públic. Francesc Font, un dels fundadors de Incapto Coffee va posar sobre la taula un interessant projecte amb un ideal 100% ecològic. Es tracta de recollir els residus de cafè de diversos locals (cafeteries, bars i restaurants) per fer pèl·lets en calderes, que són un combustible de biomassa granulat. Aquests són compatibles amb tots els dispositius de pèl·lets de fusta. Cal destacar que, el balanç de CO2 de pèl·lets a base de cafè és neutre, per ser un material natural. És a dir que el CO2 que expulsa al moment de cremar-se és igual al que surt de la planta durant el creixement. Un altre dels punts a favor és que resulten prou rendibles per tenir una bona relació qualitat preu. Font: 7 empresaris que fan diners amb invents trets de l'esborra del cafè

En aquesta oportunitat ens dedicarem a fer un petit duel entre tipus de preparació de cafès. Per això Incapto Coffee, farà que la teva ment es traslladi a Itàlia i per descomptat, per tot Espanya. Això és perquè, avui compararem les preparacions més populars dels dos països. Doncs sí, fem referència al cafè tallat i macchiato. Una interessant competència que us ajudarà a decidir més ràpid a l'hora de veure la carta de la vostra cafeteria, bar o restaurant preferit. Per si no ho sabies, aquests cafès no només són famosos al territori europeu. També delecten molts paladars als Estats Units i Austràlia. Tot i això, les confusions no triguen a aparèixer, ja que les diferències són mínimes. Resulta que el macchiato és un espresso que ha estat tallat amb un gran núvol de llet. Una recepta molt semblant a un cafè tallat. En breu explicarem de què va cada preparació, per tal que puguis treure les teves pròpies conclusions com tot un expert en la matèria. Què és el cafè tallat? El nostre recorregut cafetaler comença a Espanya, on tenim el cafè tallat com a protagonista. Alguns consideren que aquesta beguda és una porció fixa de cafè amb llet texturitzada. La qual consisteix a fer-la llisa i suau, gràcies al filtre de vapor de la cafetera. Altres asseguren que és una preparació flat white o latte. Però n'hi ha que diuen que això dependrà de la decisió del client. Quina confusió. Com veuràs hi ha un munt d'opinions pel tallat. Això no vol dir que no sigui un producte bàsic en un menú de cafès. Però en haver tanta varietat podria deixar d'aparèixer en qualsevol moment. Pel que fa als orígens, és molt poc el que se sap sobre aquesta deliciosa preparació. Només que prové de la regió espanyola del País Basc. El seu nom es deu a la manera com la llet “talla” aquesta intensitat tan característica de l'espresso. Al mateix temps es redueix l'acidesa sense deixar de banda el gust de cafè. La forma correcta de servir-ho Per fer-ho com tot un professional, pot optar per allò tradicional. Consisteix a incloure poca escuma i una proporció de 1:1 de llet per cada “shot” d'espresso. Durant el procés, la llet comença a texturitzar-se fins que es forma una escuma molt lleugera. Això passa abans d'afegir l'espresso. Finalment, se serveix en un petit got de base metàl·lica semblant a un anell. Aquest s'estén a un mànec del mateix material. De fet, el seu aspecte físic sovint és confós amb un flat white australià o neozelandès. Fins i tot amb un macchiato o un piccolo latte. D'altra banda, Nino Tusell, propietari d'una tossuderia a Barcelona, ​​anomenada Tusell Tostadores, explica que a Espanya un tallat és un “shot” d'espresso, amb una mica de llet. La proporció potser és de 1:1 o 1:0,5. Gran part del temps conté menys llet que cafè. Una dada que no pot passar desapercebuda per a aquells que pretenguin viatjar properament a Espanya, ja que probablement quan vagin a demanar un cafè tallat, els ho serveixin d'aquesta manera i amb aquestes proporcions tradicionals. Però si ho demanes a qualsevol altre país, veuràs que trobaràs diferents versions. El cafè tallat a lestranger Tal com ho hem assenyalat. Al voltant del món les cafeteries, bars i restaurants ofereixen una versió diferent del cafè tallat. Cosa que dependrà de les preferències del client. Per si no sabies, aquesta beguda originalment només és cafè negre i un toc de llet, bé sigui calenta o freda. Però a mesura que les persones van començar a demanar-ho a diversos locals, el tallat va fer un impressionant gir. Ara era un espresso amb una petita quantitat de llet texturitzada. Al local on treballa el barista Camilo Cárdenas, a Aràbia Saudita, ofereixen un doble espresso i llet texturitzada. A primera vista és molt més petit que un flat white. Mentre que a Malàisia, segons els explicat pel torrador Adrian Valentine Yong, de Mountain Coffee Roasters, indica que s'ha topat amb clients que tenen maneres diferents d'interpretar el tallat. Per exemple, n'hi ha que demanen un espresso macchiato: el qual és un doble espresso amb un toc de llet. També hi ha els que demanen un flat white (doble espresso amb llet calenta). O aquells que volen meitat i meitat, és a dir, parts iguals de crema i cafè. En el cas de Costa Rica, ho podem trobar com un espresso més una unça de llet calenta. Això equival a uns 30 ml aproximadament d'acord amb el sistema europeu. Mentres que al Japó la recepta és una altra: els baristes solen preparar 1:1 d'espresso i llet texturitzada. Per si no n'hi hagués prou, un espresso pot tan petit sent de tres unces (88 ml) o gran d'unes 16 unces (473 ml). Això sempre que la proporció de cafè amb llet, segueixi sent la mateixa. Què coneixem per cafè macchiato?El seu nom traduït a l'espanyol ens pot generar una mica de confusió. Per si fos poc si la fem servir malament, correm el risc que ens serveixin dos cafès completament diferents. Encara que no ho creguis, quan demanem un cafè macchiato estaríem demanant un tallat. Probablement hi hagi diferències entre tallat i macchiato, però si ho analitzem més de prop, ambdós cafès resulten sent els mateixos. En poques paraules, un espresso que ha estat tallat amb un núvol de llet. Tot i això, la forma de preparació pot variar. Quan parlem d'una cafè macchiato tradicional, estaríem parlant d'un espresso marcat, al qual se li afegeix una cullerada de llet escumada. Normalment, se serveix en una típica tassa o got de cafè espresso. Aquesta recepta cau com a anell al dit per a aquells que vulguin escapar-se de l'acidesa del cafè negre. Si viatges a Itàlia o fins i tot coneixes algun italià, notaràs que ells no ingereixen el macchiato amb l'estómac ple. Així com tampoc són de demanar una beguda amb llet després de les 12 p.m. En general, lhora adequada de gaudir duna deliciosa tassa de macchiato és al matí. Aquesta és la seva principal opció per iniciar el dia, deixant en un segon pla el famós espresso. Una altra dada interessant, és que un latte macchiato o cafè amb llet són begudes diferents. El primer es prepara amb ½ tir d'espresso, o fins i tot menys. I normalment se li afegeix llet al cafè, i no al revés, tal com passa amb el cafè amb llet. Característiques entre el latte macchiato i el caffé macchiato Això és un dels grans interrogants. Però Incapto Coffee, s'encarregarà d'ajudar-te amb això per evitar demanar un cafè completament diferent del que ja t'havies imaginat. Per exemple, en un cafè macchiato la llet és de menor proporció dins de la beguda, ja que això el que farà és a tacar (macchiato) el teu cafè espresso. En el cas del latte, és tot al contrari. Aquí la llet és la protagonista, per la qual cosa hi ha una proporció més gran. En aquest cas és l'espresso qui tacarà la llet que prendràs. El tallat i el macchiato Són iguals? Algunes regions d'Espanya s'entén que el cafè tallat és un 50% espresso. Mentres que l'altre 50% és llet escalfada al vapor. Al moment de servir-ho, ho faran en una tassa molt més petita que la del cafè amb llet. Diversos experts en el tema, asseguren que això seria més un cafè amb llet petit que un de tallat. Per buscar-los una diferència, el macchiato pot ser que tingui molta més escuma. Fins i tot si a qualsevol part del món, ho demanem, pot arribar la nostra taula allò que es coneix com un tallat. Tot i que tinguin diferents preparacions, de vegades pot resultar la mateixa beguda, ja que els ingredients no varien però sí en les quantitats. Font Macchiato vs. Tallat — What’s the Difference?

Com que és la segona beguda més consumida a tot el món, després del te, on anem, el cafè sempre estarà disponible a les cartes de tots els bars, restaurants i cafeteries. A la presentació que més ens agradi, però per a gustos, colors, sempre ens toparem amb les opcions més ostentoses. Doncs sí, ens referim a aquests grans que pel seu origen i preparació reben el títol del cafè més car del món. Etiqueta que especialistes poden considerar una mica exagerada. No obstant això, l'equip d'experts de Incapto Coffee, ressalta que el preu no defineix la qualitat del producte. Podríem dir que això formaria part d'una estratègia de màrqueting, ja que, des de sempre, ens han venut aquesta idea que com més car és, significa una compra excel·lent. Cosa que gairebé mai funciona, i és molt comú a la indústria cafetalera. Una dada interessant és que la majoria dels grans més costosos són de varietat aràbica. Aquest llistat sol variar de forma anual o a mesura que van apareixent noves collites al mercat. Mentre que altres cultius queden per fora d'aquest recompte, per diverses raons. D'on provenen?Quan ens referim al cafè més car del món, no només estem parlant d'un en especial, ja que són diversos els que reben aquest títol. De fet, podem trobar-los a països asiàtics i de Centreamèrica, llocs on es podria dir que estan ubicades les collites més selectives. Dit això, volem compartir un llistat dels grans més exclusius i sobre el procés productiu. - Kopi Luwak Comencem el nostre rànquing, amb un dels cafès més polèmics i cars del món. Per què ho diem? Resulta que beure una tassa de Kopi Luwak, pot arribar a costar uns 75 euros (80 dòlars) al mercat nord-americà. Per si no n'hi hagués prou, altres de les coses que ho fa popular és pel seu estrany i poc abellidor procés productiu, després de provenir de la caca de la civeta. Es tracta d'un animal de cua llarga similar a la d'un mico, marques a la cara com les del ós rentador i algunes ratlles o taques al cos. El podem trobar al sud-est asiàtic ia l'Àfrica subsahariana. Però la dieta de la civeta no només es basa a consumir baies de cafè. La seva cadena alimentària també inclou insectes i petits rèptils, així com fruites com el mànec. Origen Sabem que tens aquesta incògnita de saber qui van ser els pioners. Però segons la història que coneixem, tot va començar fa uns quants segles enrere, específicament quan Indonèsia era colònia holandesa. Els nous habitants van suggerir la plantació de cafè. No obstant això, això no seria un benefici per a tots, ja que els van prohibir als camperols indígenes recollir els fruits per al consum o ús personal. Aquí és quan, decideixen recollir-los directament del terra. On la civeta solia dipositar-los pràcticament intactes després de pair-los. L'evolució del Kopi Luwak dins de la indústria, va motivar els vilatans a protegir l'animalet pel seu miraculós excrement. Això és perquè els enzims digestius de la civeta canvien l'estructura proteica del cafè. Això elimina l'acidesa i dóna per resultat una beguda molt més suau. Ecologistes preocupats per les civetes Tal com ho hem ressaltat, aquest cafè ha aconseguit posicionar-se, però malauradament, les civetes estan pagant les conseqüències i de la pitjor manera. Resulta que ja no estan lliurement dins del seu hàbitat, ja que ara són tancades en diminutes gàbies i són obligades a consumir baies de cafè per un mes sencer, que majoritàriament són defectuosos. Aquest canvi brusc en la seva alimentació ha provocat deficiències nutricionals i la pèrdua del pelatge. Una situació que ha encès les alarmes de diversos ecologistes, després de considerar-lo com un producte a base del maltractament animal. De fet, el director regional adjunt a l'ONG Wildlife Trade Monitoring Network (Traffic) al sud-est d'Àsia, Chris Sheperd, va comentar en una entrevista per a la BBC la seva preocupació sobre la producció del Kopi Luwak i l'elevada taxa de mortalitat sobre aquesta espècie. D'altra banda, PETA (Persones pel Tracte Ètic dels Animals) ha anat a diverses granges de civetes a les Filipines i Indonèsia, on van poder comprovar que moltes es troben en captivitat i malaltes, igual que amb senyals d'infeccions i estereotípies, després d'adonar-se que els animals movien freqüentment els seus caps i giraven a les seves petites gàbies. Com a empresa cafetalera i fidels promotors de la cura del planeta, rebutgem la industrialització dels productes on s'involucra el maltractament animal. Siguem consumidors responsables. Pots optar per aquells que siguin lliures de contaminants, naturals i sense afectar la fauna. Un grup de científics de la unitat de recerca de la Universitat d'Oxford, van analitzar les condicions de vida de 50 civetes salvatges. Aquestes es troben recloses en gàbies de 16 camps de cultiu a Bali. Els resultats van ser realment preocupants. Per a les civetes, en estar sota aquestes condicions, resulta una veritable tortura per a aquesta espècie. Un altre dels descobriments s'enfoca al pis de filferro, on la majoria d'aquests animals han de viure. En estar de peu sobre aquest tipus de materials metàl·lics poden ocasionar úlceres i abrasions, sent un constant dolor difícil de suportar. - Black Ivory Coffee Pel que sembla, els animals són un canal molt utilitzat a l'hora de produir cafè. En aquesta oportunitat toca a l'elefant, que dins de la seva dieta hi ha les baies de cafè. Una pràctica molt popular a Tailàndia, que consisteix que l'animal, després de consumir les baies de cafè, sol expulsar-les gairebé completes a través de la femta. Com veuràs un procés gairebé semblant al del Kopi Luwak. On solen vendre'ls? D'acord amb allò detallat a la seva pàgina oficial, aquest estrany cafè es pot trobar en exclusius hotels cinc estrelles i en restaurants amb estrelles Michelin de tot el món, mentre que una petita porció s'ofereix en aquest portal. 1 kg del Black Ivory Coffee està a 2 mil dòlars. Per si no n'hi hagués prou, també ofereixen càpsules els preus de les quals són entre els 42 i 240 dòlars, que indubtablement el converteix en el cafè més car. - La Hisenda “L'Esmeralda” Els cafès que provenen d'aquesta famosa hisenda, ubicada a Panamà són considerats com un dels més cars. Per fer-te una idea, el kg estaria aproximadament en 200 dòlars Quina xifra! El seu cafè Geisha el 2010 es va vendre en una subhasta 460 grams per la suma de 172,02 dòlars. El procés productiu va de la següent manera: una vegada que és recol·lectat, és pesat i inspeccionat, amb això es podria descartar possibles grans defectuosos. Posteriorment, són sotmesos a un procés d'assecatge, amb què es busca eliminar la humitat que es troba a la part exterior, fins finalment trobar el punt perfecte. Finalment treuen la capa que recobreix el gra per després ser envasat al buit. Especialistes asseguren que això és una manera especial de tractar el producte. Com que, així s'estaria cuidant i fer-ho més delicat, amb l'objectiu de fer-ho el cafè més car del món. - Helena Coffee Company Prové de l'illa més petita d'Àfrica, anomenada Santa Helena. Els caficultors d'Helena Coffee, en estar molt lluny i els costos d'enviaments solien estar pels núvols, van decidir paralitzar la producció per un temps, fins que finalment el 2011 van aconseguir reactivar-se. Però què és una tassa d'Helena Coffee? Estaríem davant d'un cafè fi, verd, l'aroma del qual és floral, cítric i afruitat. Però abans d'arribar al nostre paladar travessa un estricte control de qualitat. El procés de beneficiat que utilitzen és humit. El que el converteix en un dels més costosos, és degut a la seva producció. Això suposa un repte per als caficultors, ja que l'illa no és prou gran. Mentre que la mà dobra és escassa. És per això que el seu cost ronda els 79 dòlars el quilo. - L'Empelt Aquest és un altre dels cafès més costosos i prové de Guatemala. Cal destacar que la majoria dels habitants d'aquest país es dedica exclusivament a la indústria cafetalera. D'aquests camps, surt l'Empelt, famós per la seva aroma, torrat perfecte i extret dels millors llocs per conquerir els paladars més exigents. Per si no n'hi hagués prou, aquests grans aporten una àmplia varietat de sabors i matisos, qualitats que fan d'una tassa de cafè molt més vibrant i exquisida. Amb relació al preu el kg ronda els 50 dòlars. - Façana Santa Agnès Com sabràs Brasil és un dels grans productors de cafè. I calia esperar que comercialitzés un dels més cars el qual és Fazenda Santa Inés, un inigualable producte que es caracteritza per aportar una infinitat de beneficis, sense deixar per fora el seu increïble sabor. Pel que fa al seu valor, el kg costa uns 50 dòlars, preu que el fa el cafè més car. La majoria dels brasilers es dedica a aquest gremi i se senten orgullosos de produir un dels cafès més exclusius del món. Font Els 5 cafès més cars del món El peculiar origen del cafè més car del món

Empenyar-nos a consumir un cafè natural i fresc, podria no només donar-nos una tassa deliciosa, sinó també estaríem cuidant la nostra salut. Segur que et preguntaràs de què ens estaríem salvant. Ni més ni menys que de les micotoxines. Uns metabolismes químics secundaris tòxics, produïts pels fongs, els quals consumim involuntàriament en els aliments i que si no els evitarem, podrien causar algunes malalties. Però on són més comuns? Les micotoxines solen estar presents als cafès rancis o crus (en verd). És per això que molts especialistes coincideixen a promoure el consum dels grans d'especialitat i sense defectes, ja que no contenen aquest tipus de compostos que posen en risc el producte i el nostre organisme. Es va comprovar que aquesta classe de metabolismes químics són cancerígens i hepatotòxics (danys al fetge). Fins i tot podrien afectar el sistema hormonal i immunològic. Tot i això, fins ara no s'ha determinat el seu veritable perill després de la seva presència al cafè. D'altra banda, un estudi realitzat per la Universitat de València, Espanya, van detectar la seva presència a 103 cafès comercials de diversos supermercats de la ciutat. Aquests resultats també van confirmar l'existència de fumonisines, aflatoxines i tricotecens. Que són uns contaminants naturals, produïts per fongs filamentosos. Sent molècules molt estables durant el procés de comercialització. Què són les micotoxines? Les micotoxines integren la família de compostos produïts per fongs filamentosos: com Aspergillus o Fusarium. La seva aparició es deriva per la contaminació de certes floridures les quals treuen el cap de manera natural. Però una cosa que sí que hem d'aclarir és que no totes les floridures causen les micotoxines. La seva formació es produeix quan hi ha un esgotament dels nutrients en aquests aliments. A partir d'aquest moment comença el procés reproductiu del fong. que és quan es fa visible Com ho detectem? Doncs, la seva aparença és semblant al cotó. Aquest tipus de compost se'l coneix per ser selectiu. Com que només apareix en un aliment específic. Per exemple, les aflotoxines són comunes al cacauet, gramínis, llet i el suc de poma, mentre que l'ocratoxina A (OTA), la podem trobar en raïms i productes derivats, fesols, llegums, cacau, cafè, entre d'altres. https://www.youtube.com/watch?v=ICwWsvfsImA Com veuràs l'OTA, és la micotoxina amb més influència al cafè. Però fins ara, no es té del tot clar si els nivells trobats són preocupants. Això és perquè actualment encara no s'ha realitzat l'avaluació de risc per a la humanitat, després de ser detectada al cafè. De fet, amb prou feines hi ha una normativa relacionada amb això. D'altra banda, s'ha confirmat que els grans defectuosos contenen un nombre més gran de toxines. Tant aquests grans com el cafè de baixa qualitat són els més consumits. En un futur aquesta classe de productes podrien convertir-se en un perill contra la salut pública als països cafetalers, si no es prenen cartes a l'assumpte. ¿Que tan perilloses són? Per estratègia comercial, és fonamental eliminar completament l'OTA i altres toxines derivades de la floridura. Un procés que és obligatori als Estats Units. Això, però, pot resultar insignificant. D'acord amb el que ha explicat Dan Cox, especialista en cafè, hi ha caficultors que de vegades “tiren” els grans que no compleixen els estàndards de l'OTA en una regió. L'efecte net d'això és que al territori nord-americà la contaminació del cafè resulta ser un veritable problema. Algun es preguntaran Però el torrat mata la floridura? En efecte, ho extermina però la toxina, és a dir l'OTA, roman. Segons un estudi realitzat el 1989, revela que el 52% de l'ocratoxina A va sobreviure al torrat. En una altra prova, durant el mateix període van decidir sotmetre els grans a 200 º C per uns 20 minuts. Això va deixar intacte el 88-100% la presència de l'OTA. En conclusió, la reducció de l'ocratoxina A als grans de cafè contaminats resulta ineficaç. Tal com ho hem indicat, l'OTA no només afecta els grans de cafè. Aquesta toxina és capaç de provocar malalties com el càncer, dany cerebral, hipertensió i complicacions als ronyons. La nostra salut corre risc. Això és perquè s'ha comprovat que l'ocratoxina A és un carcinogen genotòxic. La permanència de l'OTA al ronyó dels éssers humans té una durada de 35,3 dies. Si no consumís un cafè lliure de toxines, aquestes podrien anar-se allotjant al nostre cos amb cada tassa diària. Hi ha restriccions legals contra l'ocratoxina A? Després que el 1988, es descobrís la presència de l'ocratoxina A al cafè, anys més tard, la Unió Europea va decidir implementar un reglament relacionat al contingut de micotoxines als aliments. Unes mesures que no van dubtar a causar incomoditat a la indústria cafetalera, que aporta a l'economia 70 milions anuals. Com veuràs, el cafè després del petroli produeix majors a guanys a diferències dels altres productes comercials. És per això que s'havia de determinar la concentració màxima permesa d'OTA al cafè. D'altra banda, la Federació Europea del Cafè (ECF) va donar a conèixer que el límit establert per a l'OTA era de 5 parts per mil milions (ppb) per al cafè torrat i mòlt. Mentres que per a l'instantani van establir que fos de 10 ppb. Això suposaria el rebuig d'un 7% de les importacions de cafè verd, afectant a gran escala els països productors. Davant el seu perjudicial paper a la majoria de les tasses de cafè, especialistes de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) i de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) van decidir establir un límit de màxim tolerable per a humans d'uns 100 mil·lilonèssims de gram per pes corporal a la setmana. Per explicar-ho millor: la normativa europea va fixar un contingut màxim d'ocratoxina A, en productes alimentaris. En el cas del cafè en gra o mòlt haurà de ser de 5 μg/kg. Mentre que per al soluble o instantani és de 10 μg/kg. Les anàlisis ho van poder fer a cinc tasses i van aconseguir identificar que algunes van superar els límits. Entre ells el descafeïnat una amb 6,20 i 9,30 μg/kg. Dos de cafè en càpsules amb cafeïna 6,91 i 11,43 μg/kg. I una de cafè en càpsules descafeïnat 32,40 μg/kg. L'assecat del cafè Podria reduir l'OTA? Per si no ho sabies, aquest procés és un dels punts més determinants i crítics pel que fa al desenvolupament de l'OTA. És per això que s'exigeix ​​complir al peu de la lletra el mètode de beneficiat. Les raons es deuen que, gràcies a això, es podria aconseguir una quantitat de humitat del 12% al gra de cafè verd. Pel que fa al pes, hauria de ser del 13%. En cas de complir-se, els caficultors estarien protegint el producte dels promotors del creixement de l'ocratoxina A, cosa que aporta més seguretat al consumidor. Quan el cafè estigui rentat, es procedeix a l'assecat. Un procés que si es fa adequadament, laparició de floridura seria mínim. Pel que fa a l'assecatge automàtic, els grans estarien fora de perill davant l'amenaça de l'OTA. Com que hi ha un ràpid assecat, s'aconsegueix un descens de la humitat del cafè. Els especialistes aconsellen realitzar l'assecat de la humitat dels grans als patis, en els primers 3 o 4 dies, en rangs del 18-20%. El moment de la veritat arriba a la fase de recuperació d'humitat del gra. Això podria donar-se per la incidència de la rosada, la condensació o la pluja, durant l'emmagatzematge temporal. Emmagatzematge correcte Quan el cafè en verd es trobi completament sec. Haurà de ser emmagatzemat durant diversos dies, setmanes o fins i tot mesos. Amb els nivells d'humitat adequats per evitar la presència de floridures. Es va poder comprovar que als magatzems apropiats hi va haver un augment lleu de la humitat, en un lapse de sis mesos, sense encendre les alarmes de la formació de floridura. No obstant això, a certs països productors, els grans són emmagatzemats en llocs inadequats. Fins i tot la rehidratació del cafè pot assolir nivells que provocarien la formació de floridura. A Incapto Coffee, ens encarreguem d´oferir un cafè fresc i de qualitat als nostres clients, lliure de contaminants, ideal per compartir en companyia dels teus éssers estimats o en solitari. El nostre grup d'especialistes són els responsables d'emmagatzemar correctament el producte per evitar l'aparició de floridura. No oblidis fer una ullada a cadascuna de les especialitats de cafè en gra que tenim per a tu. Fonts: Micotoxines en cafè Cafè i micotoxines

Gran part de la població mundial, arrenca els matins amb una bona tassa de cafè. Com no fer-ho, si és la segona beguda més consumida? Però tots realment fem un consum responsable? La resposta és NO. Això és perquè la majoria s'inclina per les càpsules de cafè. Doncs sí, aquest producte que veuen com una cosa pràctica, senzilla de preparar, realment és un poderós contaminant ambiental. Per si no sabies, les càpsules de cafè van aparèixer per primera vegada a Espanya l'any 2000. La seva popularitat va ser tan gran que, per al 2017 el Institut Nacional d'Estadística (INE) va incloure les monodosis a la llista dels productes més consumits. L'índex de consum no és el més sorprenent aquí, ja que molts d'aquests consumidors no tenen idea que els fabricants amaguin informació sobre el contingut. Començant pels veritables nivells de sucres, quantitat de cafeïna inexacta i els seus evidents impactes negatius contra el medi ambient. En aquesta oportunitat, Incapto Coffee, s'encarregarà de compartir dades interessants sobre les càpsules. Amb l'objectiu de promoure el consum d'un producte tan natural com el cafè acabat de moldre. Sí, aquest mateix que beuen els nostres pares i avis, que impregnen aquesta adorable olor per tot el lloc, i al mateix dóna per resultat una tassa vibrant i deliciosa. Quantes càpsules de cafè es produeixen cada any? Com a fidel seguidor de la segona beguda més consumida al món. Has d'estar al corrent que cada dia es consumeixen un total de 2.250 milions de tasses. Fins i tot doblega el te. Però et podem assegurar que, quedaràs bocabadat quan t'assabentis que cada minut es produeixen 39 mil càpsules a tot món. De les quals 13.500 i 29.000 són dipositades a les escombraries. Això dóna un total de 20 mil milions de monodosis cada any Quina xifra! De fet, alguns especialistes asseguren que si col·loquen una al costat de l'altra, podrien fer la volta al món 14 vegades! Segons el banc cooperatiu Rabobank, les vendes de les monodosis de cafè van incrementar un 26% les últimes dècades. Superar fins a vuit vegades les altres modalitats de preparació. Un estudi publicat per Kantar Worldpanel revela que les càpsules de cafè desplaçaran el mòlt i soluble. De quins materials estan fetes? La preocupació dels ecologistes no es deu únicament al consum. Doncs, el problema se centra en el material amb què estan fetes. Resulta que la majoria de les càpsules de cafè, estan fetes amb alumini i plàstic. Compten amb una capa d'alumini, que es troba recoberta per una pel·lícula interna de plàstic. Que s?encarrega d?aïllar el cafè. D'altra banda, també hi podem trobar càpsules de plàstic i fins i tot de paper. Aquest últim, s'utilitza un paper com a filtre molt semblant al que fem servir a les cafeteres tradicionals. Com sabràs, l'alumini ha estat tema de debat durant molts anys. Fins i tot un especialista en la matèria afirma que aquest material no és innocu. És a dir, que no causaria danys al consumidor al moment de preparar-lo o ingerir-lo. Però la Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) li atribueix els problemes neurotòxics al consum excessiu. En poques paraules, l'alumini no és cancerigen. Sobre l'exposició de l'alumini a certs aliments us recomanem aquest article o aquest altre on s'està instant els governs a adoptar mesures legislatives i regulatòries per reduir els riscos per a la salut derivats de l'exposició a ions metàl·lics alliberats als aliments per contacte amb materials i articles que contenen alumini, seguint els principis i directrius establerts a la Guia tècnica sobre metalls i aliatges utilitzats en productes en contacte amb aliments, però, s'aclareix que aquestes recomanacions no obstaculitzen la implementació de mesures nacionals més rigoroses Tot i això, un estudi de la Universitat de Barcelona indica que aquesta classe de productes contenen furà. Un compost orgànic tòxic que es pot formar a conseqüència de la reacció Maillard. Això passa durant el procés de tractament tèrmic de certs aliments i begudes. El que fa que les càpsules de cafè, es converteixin en alguna cosa cancerigen si una persona les consumeix en excés. Per exemple, si ingeriu un total de 20 tasses al dia, segons l'opinió de diversos experts. Us deixem alguns dels estudis en què s'afirma que el furà es presenta de forma natural al torrat del cafè, però els aliments en conserva, com les càpsules de cafè, eviten que aquests compostos volàtils escapin, de manera que una vegada que el cafè sextreu per injecció daigua els furans acaben a la tassa. - https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/E-7-2011-004228_ES.html - https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0023643819310606?via%3Dihub - https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0308814621008128?via%3Dihub Les càpsules de cafè es poden reciclar? Desafortunadament, les monodosis de cafè poden trigar fins a 100 anys a degradar-se del tot. Això és degut al seu material a base dalumini i plàstic. Que a més de no separar-se del contingut com la resta dels envasos convencionals. En elles solen quedar restes orgàniques, cosa que dificulten encara més el seu possible reciclatge. Una altra de les coses que fan aquest tipus de productes una amenaça per al planeta, és deguda al reciclatge incorrecte. Com que la majoria de les persones no tenen el temps o l'interès de col·locar les càpsules buides als recipients adequats. L'impacte ambiental que tenen les càpsules de cafè és de tal magnitud, que fins i tot el creador de monodosi K-cup, John Sylvan, es penedeix del seu invent. En diverses ocasions ha confessat que les va deixar de fer servir pel seu elevat preu. Alhora, també s'encarrega d'aclarir que les càpsules de cafè són difícilment reciclables i que es tracta de pura estratègia publicitària dels fabricants assegurar al públic que sí que és possible. Hi ha les càpsules biodegradables? Una solució a aquest problema ambiental pot anar de la mà amb la fabricació de les càpsules biodegradables. Cafès Novell, és una de les empreses encarregades de llançar-les al mercat. Les seves monodosis són compatibles amb les cafeteres Nespresso. Davant la creixent onada de conscienciació per part de molts consumidors. Aquesta empresa catalana vol vendre un total de 500.000 unitats a l'any. Per a sorpresa de molts, es poden desintegrar entre un i tres mesos. A ells també s'hi van unir l'empresa Halo. La qual va ser fundada per un exdirectiu de Nespresso i, en vista del mal que ha causat aquest producte al medi ambient, van decidir oferir càpsules de cafè 100% sostenibles. Una idea que sorgeix després de confirmar que cada any més de 20.000 milions de monodosis acaben sent llançades als abocadors. Les càpsules biodegradables Halo triguen almenys uns 90 dies desintegrar-se per complet. La seva filosofia com a marca cafetalera és portar al mercat un que sigui bo per al planeta. Tot i que la seva aparença no sigui la més atractiva. Quins materials utilitzen? Perquè pugui donar-se la desintegració, opten pel plàstic biodegradable, amb el qual es fabriquen cadascuna de les càpsules. Fem referència al Ecovi, un material dissenyat per l'empresa alemanya Basf, que es dedica a l'elaboració d'aquesta mena de productes. Aquests usen un polièster anomenat Ecoflex, així com el biopolímer PLA, fet amb midó de blat de moro. El procés és el següent: Un paper reciclable cobreix íntegrament la part exterior de la càpsula. Mentre que a l'interior hi ha el plàstic biodegradable. L'estructura sol unificar-se gràcies a un adhesiu compostable anomenat EpotalEco, una altra de les grans creacions de Basf. Amb això s'evitaria factors com la humitat, la llum i l'oxigen, que a la llarga serien perjudicials per al producte. En el cas d'altres empreses, han decidit fabricar les biocàpsules amb fibres vegetals. La procedència dels quals és 100% sostenible. Això fa que als sis mesos es desintegren a través d'un compost industrial. Mites i realitats de les càpsules biodegradables Són moltes les especulacions que envolten les càpsules de cafè biodegradables. Fins i tot alguns s'han arribat a preguntar. Realment són bones per al medi ambient? Per sort, Incapto Coffee, s'encarregarà de revelar certes dades que us ajudaran a saber una mica més sobre aquest producte. El primer que cal saber és que, les monodosis ecològiques, és només una estratègia de màrqueting. Com que, no són del tot orgàniques, cosa que les fa gens afavoridores per a la cura del nostre planeta. Aquest és un dels mites principals sobre aquestes. Una forta realitat que acaba amb la seva imatge sostenible és que són més i igual de contaminants que les d'alumini i plàstic. Per què? Tot apunta al procés de fabricació. Resulta que, produir-les requereix molta energia tant per fer el material, envasar el cafè i el compostatge. Recordes que moltes empreses van assegurar que podien desintegrar-se a poc a poc? La veritat és que això no serà possible si aquests productes no arriben a una planta especialitzada en compostatge. Perquè es compleixi aquest mite que ens fan creure la majoria dels fabricants, les càpsules han de ser tractades perquè així es compleixi aquest procés. Ara ens preguntem Quantes d'aquestes biocàpsules no es llencen al contenidor d'escombraries? Com sabràs, l'objectiu principal de Incapto Coffee, és promoure el cafè natural. Creiem que és moment per fer aquest recordatori, ja que aquestes monodosis no tenen la mateixa qualitat que uns grans recent mòlts, incloent la seva sabor i aroma. El que sí que és cert és que la farsa que hi ha darrere de les càpsules biodegradables va sortir a la superfície i s'ha degradat abans que elles. És per això que, com a marca cafetalera i fidels promotors de la cura ambiental, convidem la humanitat a evitar aquest tipus de productes i decantar-se per aquells naturals i lliure de contaminants. Què hi ha darrere de les càpsules de cafè? El que ningú no sap és que la majoria de les empreses, encarregades en la venda de monodosi de cafè, apliquen el que es coneix com a “greenwashing” (rentat-verd). En poques paraules, són fidels a les estratègies publicitàries per netejar la seva imatge. Per exemple, moltes marques asseguren que ofereixen càpsules de qualitat, naturals i lliures de contaminants. Quan la realitat és que són una forta amenaça contra el planeta i no tenen les mateixes propietats que un cafè natural i acabat de moldre. Per explicar-ho millor, posem com a exemple el cas de Nespresso, una empresa d'important posicionament dins de la indústria del cafè, i alhora un dels fabricants principals de les monodosis i cafeteres de càpsules i líder del mercat. Però un engany publicitari els posa entre l'espasa i la paret. Segons aquesta marca, pretenen acabar amb aquests materials contaminants, però, és tot el contrari, segueixen donant al món aquest producte tan perjudicial. L'empresa per defensar-se i cuidar-se les espatlles afirma que amb el temps les càpsules es podran reciclar. Una acció que s'aplicaria a cadascun dels països on operen Ho aconseguirà? D'altra banda, el contingut real de cafeïna és una altra de les grans trampes. Un especialista en la matèria va comprovar que les càpsules de cafè de Nespresso, difereixen notablement en la quantitat de cafeïna. Es va verificar que com més grans eren, més grans eren els nivells de cafeïna. És per això que recomanen no guiar-se dels continguts d'intensitat de cafeïna que aquesta empresa col·loca a cadascun dels empaquetatges de les càpsules de cafè. Això no només es podria aplicar a Nespresso, sinó també a la resta dels productes comercials de cafè soluble. igual que amb els suplements nutricionals. Font: 5 exemples de greenwashing La mentida sobre els bioplàstics

Com veuràs, el cafè es cuina tres vegades. El primer pas comença des de la recollida i emmagatzematge. En segon lloc, procedim al torrat del cafè i finalment queda la preparació. Tot i que cadascuna de les etapes juga un paper important, el torrat, és el que s'encarregarà de definir el mètode de preparació i la qualitat de la nostra tassa. El torrat del cafè, és un procediment fisicoquímic. On les característiques inicials dels grans verds són alterades a l'hora de produir altres components. És a dir, l'acidesa, el balanç de sabor i cos, aquest últim dependrà de les preferències del torrador i, per descomptat, les del client, A Incapto Coffee, abans d'arribar a l'etapa del torrat o torrat, se n'avaluen algunes mostres. Després seleccionem el cafè que creiem que serà del gust de la nostra clientela. Posteriorment, fem una previsió i portem els sacs a les instal·lacions de l'empresa. Incapto Coffee Per evitar una mala conservació, optem pels sacs envasats o de gaipro, que són uns empaquetatges especials que ajuden a la conservació d'aquests productes per més temps. Després es posaran dins un de jute. Dit això, és hora d´entrar en matèria. En aquest article, s'encarregarà d'explicar detalladament tot allò relacionat amb el torrat del cafè, des dels tipus, les característiques i quins s'ajusten millor a cada mètode de preparació. Què és el torrat del cafè? Com ho hem explicat més amunt, el torrat del cafè, és un dels passos més importants. Fins i tot influirà en el resultat final de la nostra beguda. Això sense deixar de banda la varietat, origen, altura, procés de beneficiat, mòlta, entre altres. El torrat de cafè, es basa en aplicar calor als grans en verd. Per fer-ho, s'utilitzen màquines torradores, les encarregades d'aportar aquestes tonalitats que van des de canyella fins a un de més fosc. Gràcies a aquest procés, es desenvolupen les propietats organolèptiques, és a dir, l'aroma o el sabor. Qualitats que fan una tassa molt més vibrant. Cal assenyalar que el torrat del cafè comença amb l'assecatge de la humitat del gra, la qual està aproximadament en un 12%. A través d'això, es produeixen reaccions de piròlisi, que és la descomposició tèrmica de la primera matèria davant l'absència d'oxigen. Quelcom molt comú en els processos de transferència de calor i matèria. Això dóna peu als canvis físics importants dels grans. Així com laparició de les substàncies encarregades de les qualitats sensorials del cafè. Durant el procediment, els grans guanyen un total de 100% de volum. Mentres que redueix entre el 12 i 20% del seu pes. També perd un 10% de la cafeïna. Es detecta una disminució en els àcids i un lleuger increment en els greixos. Corbes del torrat del cafè En el procés de torrat del cafè, es manegen dues variables, que són la temperatura i el temps. Gràcies a aquestes es pot aconseguir diversos tipus de torrat, usant els mateixos grans. A més de graficar les corbes del dit procediment, això ens pot dir les qualitats de la nostra tassa. Cal assenyalar que, per fer una corba o perfil de torrat, cal que s'anotin les temperatures registrades als intervals fixos de temps. Fins a obtenir el producte final. També caldrà altres dades com: - Percentatge d'humitat - Varietat del cafè - Densitat - Pes inicial i final - Número a l'escala d'Agstron - Origen - Mermes Les corbes del torrat són indicacions específiques del mestre torrador. Com veuràs, amb aquesta pràctica es busca transformar el cafè verd en torrat. El professional té com a objectiu trobar la qualitat i una precisió particular de la marca. En què influeix el temps de torrat del cafè? El temps de torratoscil·la entre els 12 i 25 minuts. Cosa que dependrà de la torradora, hàbit de consum en aquest país i fins i tot si el torrat és monovarietal o blend. Un altre dels factors que també es prendrà en compte, és si el cafè serà destinat a hostaleria o alimentació. Experts adverteixen que no és aconsellable un torrat amb poc temps. A causa de la velocitat de torrat, i la dificultat de controlar el procés. Així com tampoc és recomanable sotmetre els grans a més temps a la torradora. Com que, els compost volàtils es perdrien. La raó és pels compostos volàtils desapareixerien. El gra resultant té més volum, contingut gras, àcids, extractes i humitat. També incrementa la seva capacitat d'extracció, en cas que es destini produir cafè soluble. Nivells de torrat del cafè Abans d'entrar en matèria, volem ressaltar que el color del torrat segueix sent un tema de debat. Els grans una vegada que es col·loquin dins de la màquina torradora, canviaran el seu aspecte verd. En poques paraules, adoptarà tonalitats marrons la intensitat de les quals (clar o fosc) el definirà el mestre torrador. Cal destacar que tot dependrà de les preferències de cada país, i fins i tot del paladar de cada consumidor. Per tant, el grau de torrat de cafè es classifica de manera general en tres tipus, que són: Torrament clar Es caracteritzen per retenir més els sabors del gra. Aporten una tassa de cafè amb notes florals i afruitades. Dins l'escala Agtron s'ubica entre els 75 i els 95. Si parlem de la seva tonalitat, tendeix a ser canyella. Entre les seves altres propietats organolèptiques, les torrades clares, té un cos baix, alta acidesa i no hi ha sabors evidents a torrats. Torrat mitjà Se situen entre els 55 i 65 a l'escala d'Agtron. La seva tonalitat és un marró regular. Després de passar uns pocs minuts a la màquina, el torrat arriba a aquest estat. Sent el favorit de venedors de cafè especial als Estats Units. Aquest tipus de torrat sol utilitzar-se amb freqüència per preparar espressos. És perquè té més dolçor, cos. També hi ha un balanç quant a l'acidesa, aroma i complexitat. Torrat fosc A l'escala d'Agtron es troben entre els 25 i 42. En passar més temps a la màquina torradora, el cafè comença a sonar de nou. L'oli comença a sorgir. Aquest estat s'anomena segon crac. Pel que fa a les seves propietats organolèptiques, tendeix a ser una mica picant. Tot i això, perd complexitat, però guanya un cos més pronunciat. Les aromes i sabors del torrat es fan molt més evidents. Per si no n'hi hagués prou es poden assemblar a la xocolata i la nou. Però si és extra fosc, la beguda es pot tornar amarga. Això ens impediria reconèixer algunes de les característiques inherents del gra. Com realitzem el procés de torrat a Incapto Coffee? En un dia de fabricació qualsevol, el primer que fem preescalfar la màquina torradora. Posteriorment, planifiquem quins cafès ens fa tenir en estoc torrat. Després ens encarreguem de pesar la quantitat que es col·locarà a cada torradora, en cubs separats i ho multipliquem per 1.2. La raó d'això és perquè els grans perden entre 15 i 20% de pes durant el torrat després d'evaporar gran part d'humitat. Depenent del tipus de cafè, utilitzarem més o menys de quantitat. Per exemple, si ens decidim pel Brasil Fazendas, col·loquem 21 kg, mentre que la mida o pes de cada càrrega de Sumatra és de 19 Kg. Ara bé, una vegada que tinguem tots els grans pesats, analitzarem la humitat i la densitat. Ambdues variables ens ajudaran a determinar el perfil de torrat. És a dir, aquells cafès que tinguin una humitat més alta, generalment hauran de ser sotmesos a elevades temperatures d'entrada o potència de gas més alta, ja que contenen més aigua al seu interior, la qual s'ha d'evaporar. Però si és el cas contrari, i els grans tenen poca humitat, la potència de la flama ha de ser menor per aconseguir torrar-ho. https://youtu.be/wr_QCSNODaI Un altre paràmetre que podem canviar depenent del tipus de cafè és la velocitat del bombo. En poques paraules, són les voltes que es faran per minut. Involucrant la temperatura dentrada, els ajustaments daire i la potència de flama durant el torrat. La tonalitat dels grans també la podrem determinar al llarg del torrat. Una decisió que influirà en el resultat final. Per si no sabies, Incapto Coffee, utilitza una aplicació anomenada “Cropster”. Amb ella podem registrar informació de cadascun dels torrents que anem fent. D'altra banda, comptem amb tres termoparells ubicats a tres llocs diferents de la màquina i que es troben connectats a l'ordinador. Així és com aconseguim recopilar les dades de temps i temperatura, igual que la corba de torrat. Què són els termoparells? Es tracta de termòmetres que recullen la temperatura de la màquina. Com ho indiquem més amunt, Incapto Coffe compta amb tres, un en la posició més proper al gra. És molt precís i amb el que ens podrem guiar perfectament a l'hora de procedir amb el torrat. En cas de tenir el diàmetre més petit que la resta, serà dajuda per trobar la lectura de la temperatura de manera ràpida i fiable. També serveix per registrar la temperatura de l'interior del bombo, el que significa que té menys contacte amb els grans. Això és informació addicional. Després d'ubicar la torradora a la temperatura adequada, procedim a torrar el primer lot. Igual que a la màquina petita, el cafè és sotmès a diverses fases durant el torrat. Comencem amb la deshidratació, en aquest punt, s'evapora la humitat. Des dels 150° aproximadament, començarem a notar els canvis de colors, això és degut a la reacció de Maillard. A partir d'aquest moment és quan es transformen i es caramel·litzen els sucres propis del gra de cafè. Quan són a 190°, es produeix el primer crac, que és quan el cafè fa una primera expansió. El temps de desenvolupament és el que definirà què volem aconseguir amb el nostre cafè. En resum, es tracta del grau de torrat, si ho volem clar o mitjà. Fins i tot podem decidir si destaquem o disminuïm els àcids, o simplement que tinga més o menys cos. Per ser més breus amb aquest tema, el primer que heu de saber és que durant el procés de torrat el cafè travessa una sèrie de canvis físics. Començant per la pèrdua de pes (15 i 20%) un augment de volum (100 i 130%) i el canvi de colors, el qual passa de verd a marró. Sense passar per alt els canvis químics, com ara la transformació en els sucres i els àcids propis del cafè. De fet són els responsables de crear més de 700 nous compostos aromàtics, els encarregats de les aromes i els sabors del cafè torrat.

Abans de comprar definitivament el nostre cafè, hem de complir un primer pas. Es tracta del torrat de mostra, el qual ens ajudarà a dir si volem o no grans de cafè verd. Amb això podrem avaluar el seu valor i quin tipus de torrat cal fer servir. És per això que, molts experts recomanen disposar duna màquina torradora on utilitzarà la quantitat justa. Per així jugar a petita escala, amb certs paràmetres i treure el màxim potencial del cafè. Si no fos per una màquina torradora, estaríem fent passos insegurs a l'hora d'oferir a la nostra clientela una bona tassa. Aquest equip és summament necessari en tota fàbrica, ja que la farem servir en diversos moments per al control de qualitat. Probablement, en aquests moments t'estaràs preguntant: Com trobaré el millor perfil dels grans? Què fer per evitar més pèrdues? O Com convèncer clients potencials? Afortunadament Incapto Coffee, sap exactament el que necessites, així que t'ajudarem a obtenir les dades necessàries i finalment fer una bona compra. Com fer el torrat de mostra? Abans d'entrar en matèria, és important que sàpigues que el torrat de mostra és un procediment senzill. Comença per la selecció d'una petita quantitat de grans verds. Dit això, a continuació et revelarem tots els passos a seguir i tenir èxit com a fabricant cafetaler. Fer el control de qualitat Aquesta seria la primera etapa que cal complir. Aquí ens encarregarem de triar els grans de cafè verd. Cal assenyalar que, com el vi, el cafè compta amb diversos tipus i com ja hem vist, poden tenir molts matisos d'aroma i sabor molt diferents. Però com podem decidir entre l'un i l'altre? En el cas del vi és més senzill, ja que et donen una ampolla l'obres, la proves i posteriorment dónes el teu veredicte. Amb el cafè, però, l'assumpte funciona d'una altra manera. Com que sempre cal comprar els grans verds, diguem que encara s'ha de torrar o cuinar. Quan finalment t'ho ofereixen, l'única forma real de comprovar-ne la qualitat és provant-ho. De manera indispensable, per seleccionar el millor cafè hem d'exigir una mostra en verd entre 300 g i 500 g. Amb això podríem analitzar amb facilitat si té o no algun defecte visible abans de torrar. Posteriorment, hem de torrar-ho, organitzar un tast i finalment valorar amb rigorositat les seves propietats organolèptiques. És a dir, ens basem en el protocol emprat per la Specialty Coffee Association (SCA) on detectem: aroma, sabor, balanç, acidesa, dolçor, per anomenar-ne alguns. Seleccionar el perfil de torrat Per al torrat de mostra, com a mínim hem d'utilitzar 120 g. de grans verds, per tenir com a resultat 100 g. de cafè torrat. Per què fer-ho així? Hi ha dues raons. La primera és que en torrar el cafè, els grans perden pes per la humitat, que s?evapora. Normalment, està entre el 15% i el 20%, cosa que dependrà si el grau de torrat és mitjà o més fosc. La segona és que en aplicar el protocol de la SCA, necessitem identificar si a 100 g. de cafè torrat hi ha o no hi ha un tipus de defecte conegut com a quaker o immadur. La seva característica més ressaltant és que tenen un color molt més clar que la resta quan estan torrats. En cas que en aquests 100 g. es cola un gra immadur, ja no es considera un cafè d'especialitat. El grau Q és una mica més permissiu, accepta fins a tres grans quaker a la mostra de 100 grams torrats. A partir de quatre grans immadurs, es classifica com a cafè comercial. Cal assenyalar que és summament important, mantenir el mateix perfil de torrat. Per què és tan necessari? Doncs han de ser el més semblant possible quant a la potència de gas, la temperatura inicial, el flux d'aire i el temps. El propòsit d'aquest tipus de torrat és que al moment d'avaluar, es busca que tots els cafès estan en les mateixes condicions i alhora trobar-ne el màxim potencial. És hora de catar! Va arribar el moment de la veritat. Si estàs organitzant un tast, bé sigui, per a possibles clients majoristes, consumidors o per educar, el nostre objectiu torna a fer un gir. Cada torrat de mostra ha de destacar els seus millors trets. Per exemple, torrar els grans per destacar la seva acidesa tan característica, o simplement ressaltar al màxim la seva dolçor. Probablement, els objectius variïn una mica, però el que sí que és cert és que tot se centrarà en una sola cosa: torrar una petita quantitat de grans verds, per ser sotmesos a avaluació i sense generar pèrdues. Com és el procés de torrat de mostra? Abans de començar a torrar. Hem de verificar que la màquina ha arribat a la temperatura adequada per posteriorment col·locar els grans i començar amb el procés. Als primers minuts, el cafè està a potència de gas alta perquè es vagi evaporant la humitat que té el gra. Un cop es doni el canvi de color, comença la reacció de mailard, un conjunt complex de reaccions químiques que comporta la producció de melanoidines, la qual cosa dóna aquestes tonalitats entre groc i fosc. Això anirà juntament amb la caramel·lització dels sucres del cafè. A continuació, hem de començar a reduir la potència de gas gradualment, fins a deixar-ho al punt adequat. Tot això abans que faci el primer “crack” (esquerda), que és quan el gra s'obre i s'expandeix. A partir d'aquest moment, fins que treiem el cafè, serà el temps de desenvolupament. Temps de torrat Si volem excel·lents resultats, hem de ser curosos amb el temps de torrat. Ha de tenir una durada d'entre 8 i 12 minuts. Ara bé, la escala d'Agtron, la qual representa totes les tonalitats que pot arribar a tenir el cafè, ens ajudarà a determinar el grau de torrat. En poques paraules, com més gran sigui el nombre més clar sortirà el cafè, però si és menor, sortirà fosc. Per exemple, Agtron de 95 dóna per resultat un torrat clar, però si és de 25 serà fosc. Per a les mostres, per una banda s'analitza la tonalitat del gra sencer, el qual ha de ser aproximadament Agtron 58. També s'observa el color del cafè mòlt, que ha d'estar a prop dels 63. Una mica més clar per dins que a l'exterior. Si resulta que no és dins d'aquests valors, al moment del tast es podria notar alguns defectes al torrat. Ja llesta la nostra mostra torrada i freda, hem de procedir a emmagatzemar-la en un pot hermètic fins al moment del tast. Això no pot ser abans de 8 o més de 24 hores. Per què hem de fer servir una torradora petita? Les raons es deuen al fet que hi podem trobar el major potencial en cada tipus de cafè. Tot això durant la segona etapa del control de qualitat. És per això que, l'equip d'experts de Incapto Coffee, ha decidit utilitzar la huky. Una increïble màquina que pots ajustar els mateixos paràmetres que apliques en una de més gran. Resulten ser molt pràctiques i fàcils de fer servir. Si et decideixes per aquesta màquina, tindràs el privilegi de verificar com es comporta el cafè amb una alta temperatura d'entrada. Fins i tot per trobar quins sabors desenvolupa un tipus de cafè, allargant el torrat, ja que aquest equip fa aquesta funció d'una manera molt pràctica. Gràcies a aquesta torradora, podem fer breus proves abans de fer-ho a la màquina gran. No oblidis que els perfils de torrats amb màquines grans o petites són completament diferents. No obstant això, et pots fer una idea de com seria el resultat final utilitzant la màquina per al torrat de mostra. A Incapto Coffee, ens encarreguem de realitzar aquest tipus de procediment per oferir als nostres consumidors i possibles clients potencials, un cafè deliciós i de qualitat. Per conèixer més dels cafès que oferim, no dubtis a visitar el catàleg de productes a la nostra web. Font: Torrament de Mostres de Cafè: Dades Que Has d'Analitzar

El cafè, aquesta beguda tan deliciosa. Capaç d´aportar-nos energia abans d´arrencar la nostra jornada. També és l'excusa perfecta per reunir-nos amb els nostres éssers estimats, a casa o en aquesta cafeteria que tant ens agrada, i fins i tot és l'ingredient de delicioses postres, com el Tiramisú. Un producte tan meravellós que poques vegades ens preguntem: D'on prové el meu cafè favorit? Tot i que no ho sàpigues, això és un dels factors que determinen l'èxit de la beguda. Com saps, el cafè es dóna a països tropicals. On la temperatura i el sòl són apropiats perquè se'n produeixi el cultiu, així com la varietat botànica i el procés de beneficiat. Per si no n'hi hagués prou, la beguda sempre tindrà un sabor diferent depenent del seu lloc d'origen. Per si no sabies Incapto Coffee, té dins de la seva línia de productes, cafè d'especialitat provinent de països com Perú, Brasil, Colòmbia, Etiòpia, per nomenar-ne alguns. Dit això, ens encarregarem de revelar quins són els majors productors de cafè explicant una mica de la seva història, comercialització i altres dades interessants. Quins són els països productors? A aquesta llista se sumen només deu grans productors. Aquest cafè és reconegut mundialment per oferir una tassa vibrant, aromàtica i exquisida. A continuació et presentem els països amb més presència al mercat cafetaler. Perú Els migrants espanyols van ser els que es van encarregar d'introduir el cafè al Perú, específicament a la Vall de Chanchamayo. Una indústria que va fer petites passes fins a finals del segle XIX, doncs, el que es fabricava es comercialitzava a tot el territori nacional i es feien algunes exportacions cap a Xile. No va ser sinó el 1888, amb l'increment dels preus internacionals, quan el Perú es va convertir en un dels grans productors de cafè i va començar a exportar la seva mercaderia cap a Xile, Alemanya i Anglaterra. El 1930 la comunitat de Chanchamayo va ser declarada pels anglesos com la més important en producció de cafè. Actualment, el cafè agrícola al Perú és el producte principal en matèria d'exportació al costat dels espàrrecs. Una altra dada interessant, és que els camps de cultius es troben localitzats a les Valls Interandinos ia la Serralada Oriental dels Andes, limitant amb la Selva Amazònica. Quina varietat es cultiva al Perú? Com sabeu, l'alçada és una de les condicions fonamentals per determinar si es tracta d'un cafè de qualitat, en aquest cas les collites són a 1600 metres sobre el nivell del mar, mentre que el 90% creix sota ombra. Pel que fa a la varietat botànica que utilitzen els caficultors peruans, són Aràbiques de les quals destaquen: -Typica -Pache -Caturra -Bourbó -Catimor Aquests factors han donat al Perú l'etiqueta d'un dels millors gràcies al cafè d'alçada. Ocupa el segon lloc a nivell mundial com a productor i exportador, ja que cada any comercialitzen 4,3 milions de sacs de cafè orgànic. Sabem que ofereixen grans de qualitat i és per això que Incapto Coffee ha decidit sumar-los al llistat de productes. Mèxic A finals del segle XVIII, el territori mexicà dóna la benvinguda als primers grans de cafè, just abans que arribés a la independència. El producte va entrar pel port de Veracruz, establint-se aquí i posteriorment a Chiapas. Tots dos estats compten amb les millors condicions ambientals per a la producció del cafè. Amb el temps es va estendre a les províncies d'Oaxaca, Puebla i Guerrero. Els mexicans van adoptar el cafè des del primer moment, ja que el consideren com un producte ancestral, igual que la xocolata i el blat de moro. Encara que es caracteritza per ser un país productor, ocupa el lloc número deu, cosa que resulta força sorprenent per als seus caficultors, que fa dècades que es dediquen a tot temps de tècniques per al cultiu. Això no ha estat impediment perquè Mèxic continuï treballant de valent per recuperar la seva reputació cafetalera, així com la qualitat dels seus grans. Aquest país, cada any produeix un total de 4,5 milions de sacs, cosa que representa l'1,7% de la producció mundial del cafè. Uganda Les condicions climàtiques resulten força afavoridores per a la collita del cafè, pel fet que la seva temperatura oscil·la entre els 20 i 30°C durant tot l'any, un atribut que és gràcies al llac Victòria. Uganda compta amb dues temporades de pluja que ajuden positivament al cultiu. Abans de l'arribada dels àrabs a aquest país, ja es recollia cafè. De fet, al segle XIX els exploradors espanyols van descobrir una planta de cafè salvatge de varietat Robusta, una franja que anava des de l'oest d'Àfrica fins al llac Victòria. Tot i això, és al segle XX quan arriben a Uganda les primeres llavors de cafè Aràbica, per la província d'Entebbe, regió on el govern britànic tenia la seva seu. Des de 1912 fins a l'actualitat, la seva producció de cafè Aràbiga prové dels camps de cultiu ubicats al vessant de la Muntanya Elgón, a l'oest del Nil i les muntanyes Rwenzori. Mentrestant, a la resta de les zones d'Uganda es produeix el cafè Robusta de menor qualitat. Tot i això, aquest país és un dels grans productors de Robusta. Com que la comercialització d'Aràbiga és molt més baixa. Tot i que els seus cafetals són molt petits, aquest país produeix anualment entre 4,9 i 5,1 milions de sacs, cosa que equival a 306 mil tones de grans. Índia Segons la llegenda, un home sant anomenat Baba Budam, va realitzar un llarg i perillós viatge des del Iemen per transportar set grans de cafè fèrtils. Aquesta mercaderia va arribar a la província de Karnataka, al Sud-oest de l'Índia, específicament a la comunitat de Chikmagalur, que fins a l'actualitat segueix representant el 65% de la producció nacional. La varietat botànica que es produeix a lÍndia és Robusta, però hi ha molts caficultors que shan inclinat pel cafè dalta qualitat. Per això han cultivat grans Aràbiga i han començat a comercialitzar de manera directa amb els compradors microlots de cafè d'especialitat. El “cafè monsó” és un altre dels grans tresors de l'Índia. Aquests grans després de ser rentats i assecats. S'emmagatzemen en grans sitges, que es deixen obertes a la part superior, perquè les ràfegues de vents a la temporada de monsons puguin humitejar-los. Aquest cafè pot romandre fins a tres anys abans de la venda. D'altra banda, el cafè es caracteritza per aportar una tassa dolça, amb notes enfustades i terroses, poca acidesa així com de cos pesat. Per si no n'hi hagués prou, aquest país produeix cada any 5,2 i 5,8 milions de sac. Això representa el 3,6% de la producció mundial, una dada interessant sobre això és que el 80% d'aquest cafè s'exporta a Europa, l'Orient Mitjà i el Japó. Etiòpia És el lloc on tot va començar. Doncs sí, Etiòpia és el bressol del cafeto. Dacord amb la llegenda. Un pastor ovelles anomenat Kaldí, va observar que els seus animals eren molt més actius després d'haver consumit un estrany fruit vermell que es trobava en un petit arbust. L'home curiós i amb ganes d'arribar al fons de tot això, va portar aquestes baies a un monjo d'una abadia. L'Abat no va observar gens estrany en aquests fruits, però va decidir preparar una infusió, en tastar-la va descobrir que allò tenia un sabor desagradable. Així que va llançar la infusió amb tot i cireres, és aquí quan passa el més sorprenent, doncs, els fruits en tenir contacte amb les brases van expulsar un deliciós aroma similar al de les ametlles. A partir d'aquell moment, els grans de cafè es torren per donar per resultat aquesta beguda que s'ha fet tan popular i alegra els nostres dies. Com es podia esperar, Etiòpia produeix cada any un total de 7,6 milions de sacs de cafè en gra. Per si no n'hi hagués prou, representa el 4,46% de la producció mundial. Les seves regions Harrar i Sidamo, són famoses per oferir un cafè de qualitat pel seu sabor terrós fort, molt de cos, i un deliciós aroma que va entre intens, picant amb un matís de xocolata. Al catàleg de Incapto Coffee no podria faltar un cafè etíop: Hondures És el cinquè productor de cafè a nivell mundial. Una posició privilegiada que desplaça de la llista Etiòpia i l'Índia, països que fins fa poc lideraven aquesta posició. Però què fa destacar el cafè hondureny? Resulta que, amb aquest magnífic producte podem delectar-nos amb una tassa d'acidesa lleugera i aromes afruitades, això és degut a l'alçada en què es troben els seus cultius, sent una mitjana de més de 1000 metres. En aquest país se sembra 100% Aràbiga, específicament les seves varietats Typica i Bourbon, les varietats més populars. Els cultius de cafè hondurenys es fan sota ombra, una tècnica que manté fora de perill el medi ambient, ja que, protegeix la biodiversitat després d'albergar insectes, ratpenats, així com plantes que afavoreixin el lloc de sembra. Un altre avantatge és que no s'utilitzen químics com a insecticides, doncs, el cafeto s'encarrega d'autoprotegir-se, biològicament parlant, i mantenir-se fora de perill. És per això que, Incapto Coffee, ha decidit tenir al seu catàleg de productes cafè provinent d'aquest país, per compartir amb la nostra clientela el plaer de gaudir d'una tassa deliciosa. Cal destacar que la producció anual d'Hondures és d'aproximadament 8,3 milions de sacs. Indonèsia Els holandesos van ser els encarregats d'introduir el cafè a Jakarta, antiga Batàvia, durant el segle XVII, però la seva consolidació va tenir lloc després de la Segona Guerra Mundial, a les 17.508 illes pertanyents de l'arxipèlag més gran del món. Deixant de banda el popular Kopi Luwak o cafè de Civeta, en aquest país els grans es divideixen en Aràbiga, Robusta i Libèrica. Tot i una producció irregular a causa dels fenòmens naturals, les regions de Sumatra, Java i Sulawesi, representen el 80% dels cultius nacionals. Aquest país ocupa la posició número quatre, com a major productor de cafè a tot el món. Això és perquè produeixen cada any un total de 660 mil tones, el que equival a un 7, 46%. Colòmbia Com sabràs aquest país és popular pel cafè. La varietat que utilitzen és Aràbiga suau rentat. Compte amb un excel·lent clima i una llarga trajectòria dins de la indústria cafetalera. La seva producció se situa en les 840 mil tones anuals, per si fos poc compten diversos ports. Aquests cafès són considerats d'alta qualitat. Diversos estan en la categoria de cafès d'origen, si en algun moment tens l'oportunitat de preparar-te una exquisida tassa amb aquests grans, et toparàs amb sabors que provenen de Sierra Nevada, Nariño, entre d'altres. Colòmbia se situa en la tercera posició com el país productor pel que fa a volum. No obstant això, lidera el primer lloc com el màxim productor de cafè Aràbiga suau rentat. Vietnam Els francesos es van encarregar de portar el cafè, quan al Vietnam se la coneixia com a Indoxina Francesa. Aconseguir l'imperi cafetaler que és avui dia, només va trigar 30 anys, és menys temps que la resta dels països, i fins i tot ocupa el segon lloc com un dels grans productors. Tot i que la majoria de les plantacions de cafeto són de varietat Robusta, s'està fent un gran esforç per introduir grans Aràbigues. Sorprenentment, aquest país és un dels centres d'operacions més importants per a Starbucks. Brasil A més de ser famós pels seus Carnavals i aquest ritme tan enganxós com ho és la samba, el Brasil també pot presumir del seu títol com el major productor de cafè al món. Aquest país cada any s'encarrega de produir un total de 2.594.100 tones. Pot ser que representi el 30% de la producció mundial. Però les seves varietats no ressalten per la qualitat que li poden aportar a la beguda. Com que només el 20% dels cultius són de varietat Aràbiga, el qual es cultiva a la província de Mines Gerais, mentre que el 80% és Robusta i collita a l'estat d'Esperit Sant. La producció de cafè al Vietnam i Brasil representa el 50% de les exportacions a nivell mundial. Com veuràs Incapto Coffee, es caracteritza per ser una marca que a més de promoure la cura ambiental i per ser fanàtics del cafè, rebutgem l'encapsulament dels productes, també ens encarreguem d'oferir especialitats de tot arreu del món i que s'ajusten a tots els gustos. Et convidem a entrar a la web de Incapto Coffe i seleccionar el de la teva preferència. Font: Els 10 majors productors de cafè del mónMèxic

És molt comú que ens topem amb marques que asseguren vendre “el millor cafè del món”, però la veritat és que es tracta d'una estratègia de màrqueting amb el propòsit d'atreure més clientela i alhora oferir el producte molt més car. Una cosa que volem deixar molt clar és que, NO hi ha el millor cafè del món. Tot i això, podem aconseguir determinar la qualitat de la beguda obtenint la major informació sobre el producte com: el país d'origen, varietat botànica, traçabilitat, quin procés de beneficiat es va utilitzar, entre d'altres. Aquests detalls els trobaràs als paquets dels productes Incapto Coffee, ja que ens agrada mantenir els nostres clients al dia. D'altra banda, la collita és una altra de les peces clau per gaudir d'una bona tassa, per exemple, si durant aquest any els caficultors van tenir èxit aconseguiran oferir grans de qualitat. Però això no vol dir que correran amb la mateixa sort l'any següent, ja que pot passar qualsevol eventualitat que posi en risc el cultiu i el cafè resulti de menor qualitat. Tot això s'avaluarà en allò que es coneix com tassa d'excel·lència. On cada any caficultors de tot arreu del món. Porten una part dels seus cultius per ser tastat. Perquè posteriorment, es reveli el nom del millor cafè cultivat aquest any. Encara Incapto Coffee no se sumi a aquesta campanya publicitària de moltes marques cafetaleres, en què asseguren oferir el millor cafè, nosaltres preferim portar a cada racó un producte d'especialitat, exquisit i ideal per delectar-se en solitari o en companyia dels teus éssers estimats, i, sobretot, lliure de contaminants.De què tracta la tassa d'excel·lència? Com ho destaquem més amunt, la Cup of Excellence (Tassa d'excel·lència) és un dels reconeixements més prestigiós de la indústria. On es premia el millor cafè produït en aquest país, durant aquest any en particular. Els requisits són tan exigents, que pocs els cafès d'un mateix lloc reben aquest premi. Aquesta estricta selecció la duu a terme un destacat grup de tastadors nacionals i internacionals, els quals han de tastar el cafè almenys unes cinc vegades. Aquells cafès que rebin una puntuació força alta passaran a la següent ronda. Els que resultin guanyadors no només rebran el seu reconeixement, ja que els seus productes es vendran al millor postor per mitjà d'una subhasta via en línia. En el cas dels caficultors, seran coneguts dins del gremi com productors de qualitat, una etiqueta que sens dubte tots els participants somien tenir algun dia. El cafetal que resulti guanyador, no pararà de rebre visites de torradors interessats a comprar grans de qualitat per incorporar-los a les empreses. Un altre dels punts positius. És que la Cup of Excellence, tornen al caficultor tots els preus rècord de la subhasta. Com que són persones que s'ho mereixen per la seva gran feina. La qualitat de vida i la de la família millorarà un 100%. Tot i que no guanyi cada any, els diners recollits s'invertiran en els cafetals i fins i tot en l'educació dels membres de la família, cosa que definitivament es convertirà en un impacte positiu en el suport econòmic a llarg termini. Per què és tan important la Cup of Excellence? Cal destacar que són molt pocs els cafès que compten amb aquesta qualitat. El que realment els fa tan exclusius, és que tenen una maduració perfecta, es van recol·lectar de manera acurada i compten amb un cos prou desenvolupat i, alhora, les tasses preparades amb aquests grans es caracteritzen per aquesta aroma i sabor tan exquisits que ens conviden a anar per una segona o tercera ronda. La tassa excel·lència serveix de pont entre els productors i el comerç d'alta qualitat amb el consumidor, que es converteix en la cirereta del pastís ja que s'encarrega d'apreciar cada sabor, somriure només sentint la seva aroma i per descomptat, l'àrdua tasca del caficultor. És un dels pocs programes que té com a objectiu fomentar la capacitació, l'educació i l'enfortiment de persones, sense importar-ne la raça o l'estatus econòmic. Com veuràs, els cafès que es presenten en aquest programa compten amb aquest sabor vibrant i deliciós. A causa de les terres on van ser cultivats. Aquests productes són dorigen artesanal. Una característica que els fa únics i inigualables.La veritat sobre Kopi LuwakAlguns ho cataloguen com el millor cafè del món o el més car. Però realment saps quin és el procés productiu del Kopi Luwak? L'animal el nom del qual és “civeta”, consumeix els grans de cafè i posteriorment els expulsa a través de la femta semi digerida. En vista de la creixent demanda dins del mercat mundial, les civetes s'emporten la pitjor part. Aquest mamífer acostumat a viure en llibertat en el passat, la femta del qual plenes de grans de cafè s'havien de recol·lectar. Ara passen els dies tancats. Patint en unes diminutes gàbies on són explotats. Una situació que ja s'ha fet comú a la fabricació del Kopi Luwak. Anteriorment, la seva dieta també es compensava amb altres fruites i flors. Però després de l'estranya popularitat del Kopi Luwak. Les obliguen a consumir per un mes sencer grans de cafè. Que la majoria dels casos són defectuosos. Per si no n'hi hagués prou, aquesta terrible dieta provoca deficiències nutricionals i la pèrdua del seu pelatge.Rebuig al maltractament animalEl director regional adjunt a l'ONG Wildlife Trade Monitoring Network (Traffic) al sud-est d'Àsia, Chris Sheperd, en una entrevista per a la BBC va alertar sobre la situació i l'elevada taxa de mortalitat sobre aquesta espècie. PETA (Persones pel Tracte Ètic dels Animals) ha visitat diverses granges a les Filipines i Indonèsia, van comprar que moltes civetes estan en captivitat i malaltes. Així com senyals d'infeccions i estereotípies, pel fet que els animals solien moure freqüentment els seus caps i giraven a les seves diminutes gàbies. Malauradament, les civetes tenen un futur fosc. I és que a la Xina, venen la seva carn “exòtica”, de fet la seva pell la fan servir per fabricar abrics. El seu greix per elaborar un remei natural a Sri Lanka. A França aprofiten les seves secrecions glandulars per a perfums. Mentre que a l'Índia ho fan servir per crear un oli cerimonial. La caça il·legal de les civetes i altres animals, només té un únic propòsit, ser comercialitzats. El que pocs saben és que, això és una possible cadena de contagi de virus d'animals silvestres a humans. Advertiment que ara recobra força per la situació actual que viu el món, a causa del Covid-19. Si s'atenen a temps podrien evitar-se noves epidèmies.Incapto compromès amb la faunaIncapto Coffee, és una empresa compromesa amb la cura ambiental i en contra del maltractament animal, és per això que ens unim a la denúncia d'ecologistes pel que fa a la terrible situació en què mantenen les civetes salvatges per produir un cafè exòtic però de qualitat dubtosa. Cada any centenars de turistes viatgen fins a indonèsia per saber què tan cert és la preparació del Kopi Luwak, i fins i tot veuen amb gràcia les civetes engabiades i infelices. Especialistes expliquen que els grans una vegada que passen per l'aparell digestiu de les civetes, el cafè perd gran part de la seva acidesa i aquest sabor tan exquisit que només una tassa de feta amb un producte de primera sol aportar. El que és recomanable és evitar aquesta classe de productes que promouen el maltractament i menys saborosos.

Potser tingueu grans d'especialitat. Llestos per col·locar-los a la cafetera que vas comprar amb tanta il·lusió o et van regalar en aquesta data especial. Una recepta que no falla per gaudir d'una tassa deliciosa, però si tot està sota control. Per què la beguda no té aquest sabor vibrant que tant et fascina? La raó podria ser degut a la qualitat de l'aigua, encara que no ho creguis. Igual que el cafè, l'aigua és l'ingredient més important en l'elaboració d'aquesta beguda, ja que representa el 98%. En resum, si utilitzes aigua de mala qualitat, és molt probable que la teva tassa sigui insípida i amarga. Una altra dada interessant, és que també obstrueix l'extracció, produeix sabors gens agradables, i fins i tot les cafeteres es poden veure afectades. Però com que el nostre deure és ajudar-te. Incapto Coffee, s'encarregarà de donar-te les eines necessàries perquè així puguis seleccionar l'aigua adequada i salvar el teu cafè dels matins. Aquest mateix que et fa col·leccionar moments grats en companyia dels teus éssers estimats. Per què hem de tenir cura de l'aigua? A simple vista només es tracta d'aigua, però el que no saps és que està constituït per quelcom conegut com Sòlids Dissolts Totals (TDS). Són minerals, organismes diminuts, substàncies dissoltes o additius. Aquests poden ser procedents del sòl, del tractament o simplement del sistema de subministrament d'aigua, però la veritat és que sempre estaran presents al líquid i en un obrir i tancar d'ulls pot afectar la beguda. Laigua potable no sempre és 100% deliciosa. Tal com diuen alguns experts, el nostre cafè es podria veure afectat si l'aigua conté algun sabor fora del comú, és per això que hem de ser molt curosos amb aquest aspecte. Per si no sabies, el calci, el magnesi, el clor i el carbonat són compostos molt comuns i poden ser els malfactors d'aquesta història, ja que poden provocar un impacte negatiu en el sabor de la beguda. Un exemple clar és el bicarbonat, tot i que aquest és capaç de controlar l'acidesa del cafè, però en cas d'utilitzar-se la quantitat incorrecta, la beguda no tindrà sabor i serà molt plana. És important que tinguem present que l'ús de l'aigua incorrecta no només afectarà el sabor sinó també a l'extracció, on s'aconsegueixen positivament les propietats organolèptiques del cafè, cosa que el fa més aromàtic i deliciós. És possible aconseguir laigua correcta? Afortunadament Sí! Per això la Specialty Coffee Association (SCA) va compartir una guia molt senzilla per determinar la qualitat de l'aigua i no experimentar amb ella a l'hora de fer la nostra preparació. L'aigua ha de complir els requisits següents: Duresa de l'aigua Això fa referència a la concentració de minerals específics a l'aigua que són: El calci, magnesi, ferro i manganès, i altres en quantitats més petites. Per fer aquesta explicació molt més simple, la duresa de laigua pertany a la TDS (Sòlids Dissolts Totals). Cal destacar que, com més gran sigui la presència de cadascun d'aquests minerals, l'aigua serà més dura, però si és menor, aquesta serà més tova. L'extracció es pot veure afectada si l'aigua és massa tova o dura. És per això que, la SCA recomana que “1-5 grams per galó (gpg) o 17-85 mg/L, amb un objectiu de 3-4 gpg o 51-68 mg/L”. El calci és el component principal de la calç, cosa que fa entendre que la duresa de l'aigua és la peça clau per mantenir en perfecte estat la cafetera. Total de Sòlids Dissolts (TDS) Això s'encarrega de mesurar tots els minerals, els sòlids, els metalls o altres, que s'hagin dissolt a l'aigua. La concentració dels minerals en el vital líquid, influeixen totalment en el gust, cosa que pot resultar negativa o positiva, i fins i tot podria afectar l'extracció. Per tant, la SCA recomana un TDS que estigui “entre 75-250 mg/L, amb un objectiu de 150”. Nivells de pH Aquest és un altre dels factors essencials. T'ho explicarem de la manera més senzilla possible. L'aigua neutral té un pH de 7.0 serà alcalina si aquest valor és superior i àcida si és inferior. Com més neutral sigui l'aigua, millor. Per què? Resulta que la SCA recomana fer servir aigua amb un pH de 6.5 a 7.5. L'aigua altament alcalina sovint pot donar per resultat un cafè pla i alhora estimular l'acumulació de calç. T'estaràs preguntant com ho puc aconseguir? Resulta que l'aigua de l'aixeta varia depenent de la regió. Mentre que l'aigua embotellada pot fer més consistència, però no totes les marques tenen la mateixa composició. El que és cert és que no hi ha una composició d'aigua perfecta amb què es produeixi extraccions consistents del sabor a tot el cafè torrat. Així possiblement, no tot el temps aconseguiràs l'aigua perfecta, però no et preocupis ja que és possible millorar-ne la qualitat seguint al peu de la lletra els lineaments de la SCA. Una aigua de mala qualitat pot fer malbé la teva cafetera? La nostra tassa de cafè no és l'única que es podria veure afectada per una aigua de baixa qualitat, doncs, malauradament la teva màquina també seria una altra víctima. Per evitar tot aquest caos, Incapto Coffee, et convida a ser conscient de la qualitat de laigua que estàs utilitzant. És a dir, si uses de l'aixeta o una de mal sistema filtrat, això automàticament destruirà la cafetera, i alhora ocasionar sabors desagradables a la beguda. L'aigua rica en minerals o dura pot provocar danys particulars. Per exemple, a mesura que l'aigua calenta s'evapora, els minerals queden a la màquina, els dipòsits que també són anomenats calç, podrien afectar-ne el rendiment. Es pot ocasionar acumulacions de dipòsits a l'element calefactor de l'equip, cosa que dificulta escalfar l'aigua de manera eficient. Per si no n'hi hagués prou, la calç (que és un component del calci) és capaç d'obstruir les canonades, cosa que impedeix el flux adequat de l'aigua i el vapor. Font Què Necessites Saber sobre la Qualitat de l'Aigua

El sistema o procés de descafeïnat segueix generant desconfiança entre els consumidors. Podríem pensar que tenim a les nostres mans un producte lliure de cafeïna i agafar el son no serà un problema. Però has de saber que en queden petits residus als grans, malgrat ser sotmesos a la descafeinització. En general, aquesta classe de procediments es veuen amb mals ulls per la utilització de productes químics, però, només mètode de l'aigua és l'únic en què podríem confiar. La clientela les edats de la qual van des dels 18 i 24 anys, són els grans consumidors del cafè descafeïnat, un fenomen que es va començar a ser notori el 2017, a Europa Occidental i Canadà. A més, aquests joves són grans consumidors del cafè d'especialitat. Experts en la matèria, asseguren que hi ha molta desinformació sobre el torrat descafeïnat un procediment gens senzill i que cal tenir en compte una sèrie de regles. Afortunadament, Incapto Coffee, està llest per ajudar i aclarir dubtes pel que fa a tot allò relacionat al sistema descafeïnat, que en breu estarem explicant. Què és la cafeïna? La cafeïna és una substància excitant pròpia del cafè, que alhora funciona com a insecticida natural del cafeto. És un estimulant i alhora un inhibidor de la gana. Alguns asseguren que és una de les grans raons per les que molts consumeixen aquesta popular beguda. De fet, una de les seves característiques més famoses és que sol ser capaç d'evitar el son, per això és favorita entre estudiants i persones que treballen en torns nocturns. Certes varietats de cafè contenen més quantitat que una altra. Per exemple, la Robusta té 2 i 3.5%, mentre que l'Aràbiga està per sota amb 0.9% i 1.5%. Aquest darrer és un dels grans més utilitzats a l'hora de sotmetre el cafè al sistema de descafeinització. Per si no sabies, la cafeïna és catalogada com la droga més consumida al món. També la podem trobar a d'altres begudes i aliments, específicament al te i xocolata, però, està més relacionada amb el cafè. https://youtu.be/qbTG9Ov9uEU El cafè està compost per més mil substàncies químiques. En el cas de la cafeïna, és una metilxantina. Les xantines són un derivat dels àcids nucleics. Tot i ser poc conegudes, el nostre cos només en produeix un que és l'àcid úric. Tot i que som capaços de produir xantines i àcid úric, no som capaços de sintetitzar la cafeïna. En poques paraules les metilació de les xantines només es produeixen a les plantes. Per explicar-ho millor, les plantes són les encarregades de produir les tres metilxantines més consumides Quines són? La cafeïna, molt present al cafè, begudes de cua i energitzants. La teofilina del te i teobromina del cacau. D'acord amb la definició química, la trimeltixantina pertany a la família d'alcaloides. Per això actua com un estimulant del sistema nerviós central, es pot aconseguir de forma natural i en menor quantitat en productes com el te, cacau i xocolata. Fins i tot s'afegeix a begudes gasoses, estimulants i fàrmacs. Origen del sistema de descafeïnat Tot es remunta a 1820, quan el químic alemany Friedlieb Ferdinand Runge, descobreix la cafeïna. És important assenyalar que, Runge no va utilitzar el procés que el va empènyer a descobrir-la, per procedir a la comercialització del cafè descafeïnat. Ara bé, després daixò es va procedir a desenvolupar diversos mètodes per extreure la cafeïna del cafè. Malauradament, cap d'ells no va ser exitós. Com que, canviaven significativament el sabor de la beguda, procés que no es va emprar per molt de temps. Per 1905, el comerciant alemany Ludwig Roselius, va ser capaç d'extreure la cafeïna del cafè sense alterar-ne el sabor. Però com ho va aconseguir? Resulta que va remullar els grans i va utilitzar un dissolvent de benzè. Però com ho va fer? Resulta que va remullar els grans i va utilitzar un dissolvent de benzè. Sent un mètode eficaç, Roselius El va patentar i va fundar Kaffee HAG, una marca que es va convertir durant molts anys en la principal referència del cafè descafeïnat. A partir d'aquest moment van aparèixer nous sistemes de descafeïnació amb la finalitat de controlar-ne el sabor. Amb això, el consumidor podrà gaudir de la seva tassa de cafè, però sense cafeïna. El cafè descafeïnat és realment bo? Consumir cafè descafeïnat no és 100% saludable. Per això és aconsellable inclinar-se cap als grans d'Aràbica de gran alçada en lloc d'un cafè sense cafeïna sotmès a qualsevol sistema de descafeïnació. A les nostres fitxes de producte trobareu informació relacionada amb l'alçada de cultiu del cafè. Cal tenir en compte que, El 83% del nostre cafè és varietat aràbica, és a dir, qualsevol d'aquests és més baix en cafeïna a diferència de Robusta. Per si fos poc, els sistemes de descafeïnació també fan que el cafè canviï de color. Però si els grans són sotmesos al procés d'aigua que realitza la companyia Swiss Water, es veuran a color uniforme però amb matisos més foscos que el marró verd tradicional. Una altra característica té a veure amb el pes del cafè, ja que canvia completament a diferència dels grans naturals. Els descafeïnats són molt més lleugers i menys densos, perquè ja no contenen compostos de cafeïna, i això fa que responguin negativament a la calor. Què és la descafeïnació del cafè? Aquest és un mètode que, tot i eliminar completament la cafeïna, no inclou cap sabor de processament específic. Però el simple fet de descafeïnar els grans ja faria malbé la seva estructura. Els grans de cafè verd estan sotmesos a aquest procediment. El sistema de descafeïnació pretén eliminar el contingut de cafeïna mitjançant mètodes industrials. Amb això, aquest alcaloide queda exclòs en major o menor percentatge, segons el procediment industrial utilitzat, es podrien mantenir les propietats organolèptiques del producte. No obstant això, el sistema de descafeïnació no elimina el 100% de la cafeïna. És a dir, aquests procediments només aconsegueixen excloure el 97% de la cafeïna dels grans de cafè verd. Quins són els processos o sistemes de descafeïnació? Realitzar el tràmit descafeïnat, requereix complir una sèrie de passos, que, ho creieu o no, afectaran en major o menor mesura el sabor i l'aroma del cafè. En alguns casos s'utilitzen productes químics que resulten més nocius a diferència d'altres processos que intenten ser menys contaminants i ofereixen una opció una mica més natural. Com a ferms defensors del medi ambient, Incapto Cafè, recomana consumir productes menys processats i no llevar-los sense cap modificació aquelles propietats que la pròpia naturalesa els hi proporciona. Us oferim el Grans de cafè descafeïnat Swiss Water, sent un producte deliciós i lliure de productes químics. Dit això, a continuació detallarem els diferents mètodes de descafeïnació. Descafeïnat en aigua o Aigua Suïssa En aquest mètode s'extreu la cafeïna. Per aconseguir-ho, a solució a base d'aigua saturada i extracte de cafè verd sense cafeïna i finalment s'assequen els grans. De fet, Aigua Suïssa Assegura que el seu procés és sostenible i compta amb un certificat orgànic, perquè no inclou productes químics que puguin perjudicar la qualitat del producte. Gràcies a aquest procés es conserven les propietats organolèptiques del cafè. És a dir, els seus matisos i aroma. Descafeïnat a base de clorur de metilè En aquest cas, s'aplicarà clorur de metilè per complir amb la funció dissolvent i així extreure la cafeïna. Això té com propòsit conservar el més possible l'aroma i el sabor original del cafè. Quan s'extregui la cafeïna, cal eliminar els residus de clorur de metilè procurant que el producte que quedi no resulti nociu per a la salut. Finalment, es deixa assecar els grans ja descafeïnats. Descafeïnat amb canya/canya de sucre o sugar cane Per a aquest procediment usen el acetat d'etil elaborat de melassa fermentada extreta de la canya de sucre, com a dissolvent. Com bé se sap, la fermentació produeix etanol que es combina amb àcid acètic, i així produir l'acetat d'etil que després s'utilitza per eliminar la cafeïna. Acabat això, es deixa assecar ja descafeïnat. Mètode de descafeïnat per pressió o CO2 El diòxid de carboni en estat líquid o supercrític, és utilitzat per realitzar aquest procés. Primer els grans han d'humitejar-se, després el cafè és sotmès a una pressió de 275 atmosferes i es fa circular CO2 entre els grans. El diòxid de carboni penetra dins del gra a causa de l'alta pressió i aconsegueix dissoldre totalment la cafeïna. El CO2 se separa de l'alcaloide utilitzant només aigua. Ja finalment, es posa a assecar descafeïnat. És important aclarir que la qualitat d'una tassa de cafè natural no serà mai igual a la d'un descafeïnat, per molt bons que siguin els processos. Qui consumeix més cafè descafeïnat? Tal com ho indiquem anteriorment, el cafè lliure de cafeïna ha esdevingut el favorit pel denominat públic millennials. La Associació Nacional del Cafè (NCA) va publicar el 2017 un informe on detalla que els joves d'aquesta generació (18 i 24 anys) als Estats Units lideren les estadístiques de consum representant el 19% mentre que aquells de 25 i 39 anys, llavors van ocupar el tercer lloc malgrat que el 2016 van liderar amb les xifres amb el 20%. Més que una recomanació mèdica, el consum del descafeïnat s'ha convertit en una selecció, ja que la majoria dels enquestats van coincidir a limitar la ingesta de cafè. Sabem que la cafeïna pot comportar efectes secundaris, com l'augment de la pressió arterial, insomni, ritme cardíac accelerat, deshidratació i fins i tot ansietat, però hi ha opcions més saludables i amb escassos índexs de cafeïna, com ho és l'Aràbiga d'alçada. És per això que a Incapto Coffee, no ens cansem de buscar productes naturals i lliures de processos químics, que ajudin amb la conservació del medi ambient, fem un consum responsable sense descafeïnat i sense encapsular-nos! És per això que, ens ajustem a les teves necessitats i tenim l'especialitat que tant buscaves, es tracta de Cafè Blend descafeïnat Swiss Water Brasil, un producte natural que podràs trobar al catàleg de productes de Incapto Coffee. Com ardus defensors del medi ambient, Incapto Coffee, recomana consumir productes menys processats i no prendre-li aquestes propietats que la pròpia naturalesa proporciona en ells sense cap modificació. Nosaltres oferim a la nostra clientela el descafeïnat de Swiss Water, essent un producte lliure de químics i deliciós.

Com sabràs, no tots els cafès són iguals. Començant pel cafè verd. Un increïble producte, la llavor del qual es troba dins d'un fruit i que el seu color verdós es manté intacte perquè està sense torrar. Abans darribar a les nostres tasses ha de travessar una sèrie de procediments. On s'analitzen el nivell de torrat i els defectes, determinant així l'excepcionalitat dels grans. Segur que t'estaràs preguntant com sabem el grau de qualitat dels grans abans d'escollir-los? El primer que cal fer és seleccionar el cafè i posteriorment analitzar-ne una mostra. Aquí s'avaluaran les característiques físiques i organolèptiques. Els beneficis del cafè verd, es pensa que provenen de l'àcid clorogènic, un químic que es troba a més escala en aquests grans sense torrar. Hi ha una àmplia varietat de cafès i amb un ventall de preus. Podem trobar cafès des de 10 euros/kg i altres en 50 euros/kg. Però, per què aquesta diferència tan gran preu entre l'un i l'altre? O com els que comprem cafè habitualment podem valorar el preu exacte del producte? Ara bé, el primer que heu de saber és que 1 Kg de cafè torrat, equival a la producció d'un any sencer d'una mata o arbre de cafè. Per sort, Incapto Coffee, et donarà tots els trucs per conèixer més de prop tot sobre el cafè verd, partint des de conceptes bàsics. Què és el cafè verd? Tal com ho hem ressaltat més amunt, el cafè verd, són grans sense torrar. És un dels productes més populars a tot el món. La tonalitat d'aquests grans està entre verd i blau, fins i tot fins i tot colors parduzcos. Això dependrà de l'origen, l'any de collita i la seva conservació. En no sotmetre's al procés de torrat, aquest tipus de grans conserven totes les propietats beneficioses. A diferència del cafè torrat i de color fosc a què estem acostumats. El cafè verd, és considerat com una de les begudes naturals més saludables. Com que, es consumeixen com qualsevol altre cafè mòlt, amb l'única diferència que aquests grans no es torren abans de preparar-lo. Si parlem de la seva aroma, és una altra de les grans característiques més ressaltants. Com que sol ser molt més intens. Mentre que el sabor, resulta ser més amarg que un espresso. Aquesta és una de les principals raons, per la qual cada vegada són les persones que es declaren fans d'aquesta beguda. Com s'analitza el cafè verd? A Incapto Coffee, ens centrem en el sistema de qualificació emprat per Specialty Coffee Association (SCA) per al cafè Aràbiga. El qual consisteix a estudiar una mostra representativa de cafè verd, d'uns 350 g i una altra de grans torrats de 100 g. A continuació, detallarem punt per punt cadascuna de les qualitats que identifiquem en aquest tipus de cafè. Color Aquesta avaluació visual funciona com una única referència per al comprador. Tot i això, això no determina la qualitat d'una cafè aràbiga rentat d'acord amb la SCA. Però sí de la frescor. Podem trobar tonalitats com, groguenc, pàl·lid, verd blavós o cafè. Humitat En aquest punt ens encarreguem que els grans tinguen una humitat superior al 10%. Això vol dir que el cafè està fresc. Però si els nivells d'humitat són baixos, estaríem davant d'un producte vell o mal conversat. De fet, ha de ser inferior a 12% perquè generi fongs per excés d'humitat. Grandària de gra Cal aclarir que si el gra és més gran o més petit, això no determinarà la qualitat de la beguda. Però si és d'una mida homogènia, serà de gran utilitat al moment de torrar. És com si estiguéssim cuinant qualsevol altra cosa. Per exemple, si estem preparant creïlles amb talls diferents, algunes podrien quedar crues mentre que altres es cremaran. El mateix passa amb els grans de cafè verd. Classificació de defectes Com ho aconseguim? Per oferir un producte de qualitat, en aquest cas un cafè verd d'excel·lència, cal determinar certs defectes. Ara bé, quan trobem dos desperfectes en un gra, el que tingui més impacte en la qualitat de la beguda, prevaldrà sobre els altres. El tast de cafè és una tècnica molt freqüent, per trobar la qualitat del producte. En aquest cas, al moment de fer el tast, la tassa hauria de comptar amb atributs quant a fragància-aroma, sabor, acidesa, cos i regust. És important destacar que, el cafè no ha de tenir mala olor o sabor. És a dir, cada tipus de defecte es comptabilitza individualment. Els grans amb malformacions, no són considerats com a defectes. Aviat explicarem quins són aquests defectes que s'engloben dins de la categoria 1 i 2. Defectes categoria 1 Dins aquest grup, cada gra de cafè podria representar un defecte. Per exemple, els grans negres donen per resultat una beguda terrosa, fermentada i amb humitat. De fet, corre el risc que continguin ocratoxines, una microtoxina produïda per fongs tipus floridura. Podríem evitar aquesta classe de defectes? Per descomptat, per això hem de recollir les cireres madures i no només les sobremadures de forma manual. En cas que ja s'han recol·lectat, també estem a temps d'evitar-ho, només fent una segona classificació. Bé de manera manual o mecànica, per densitat, pel fet que pesen menys que la resta. Un altre defecte que entra a la categoria 1, el protagonitzen els grans agres. Doncs, una tassa preparada amb aquest tipus de cafè, aporta un sabor fermentat o agre. Per impedir això, podem realitzar el mateix procediment aplicat en el cas anterior, recollint les cireres únicament al punt òptim de maduració. Així com millorar les condicions i la conservació durant el procés de despullat. També podem incloure en aquest grup, laparició matèria estranya al cafè. Entre aquestes pedres, pals o qualsevol altra cosa. Cosa que deixa en evidència que l'etapa de classificació i neteja no es va complir correctament. Defectes de categoria 2 Aquí estaríem incloent-hi defectes que no influeixen en el sabor de la nostra tassa de cafè. Els grans amb aquesta característica es comptabilitzarien amb un defecte complet. Per exemple, aquells grans de cafè que estiguin partits no influeixen de manera negativa en el sabor de la beguda. És per això que, cada cinc grans compten com un defecte complet. D'altra banda, a la categoria 2 també hi són inclosos els grans immadurs, que van ser recol·lectats abans d'hora. Aquells que estiguin arrugats, vol dir que li va faltar aigua a la planta, i fins i tot pot aportar matisos herbals a la nostra tassa. Els grans flotadors, ofereixen sabors a fenc o buits. La causa d'això, és perquè hi va haver un error en la conservació o durant l'assecat. Això és el que realment influirà en la classificació del cafè verd. Al mateix temps, tindrà relació directa amb el preu. És a dir, si tenim classificació de cafè d'especialitat, cosa que significa que no pot tenir defectes de categoria 1. Tampoc no pot tenir més de 5 defectes complets de la categoria 2. No hauria de tenir grans quaker o immadurs, una cosa que s'aconsegueix distingir a la mostra de 100g torrada. En cas que la seva preparació sigui Premium o comercial, els defectes complets acceptats aniran augmentant. Un cop dit això, ara podràs entendre per què un tipus de cafè pot tenir un preu més elevat que altres. Tot això dependrà de la quantitat de defectes que poden tenir. Incapto Coffee, et convida a degustar una tassa exquisida amb qualsevol de les nostres especialitats. Així que no dubtis a visitar el nostre catàleg de productes, a la nostra web i seleccionar la millor opció.

En una indústria tan competitiva i liderada per homes com ho és el gremi cafetaler. Ja ha estat conquerit per la intel·ligència, constància i aquesta set d'emprendre de moltes dones, que aposten alt per la producció del cafè. Qualitats que té Beatriu Taules, la Q Grader Arábica encarregada del control de qualitat de Incapto Coffee. Qui va arribar a les nostres files per promoure productes de primera i sense encapsular. La nostra cafetalera experta prové d'una família emprenedora i lluitadora. Ens comptarà detalls relacionats amb aquesta connexió tan especial que té no només amb el cafè. Sinó amb tot l'equip que està darrere de la producció, des de caficultors fins a la clientela. Per si no n'hi hagués prou, la nostra Q Grader Arábica també ens revela en aquesta entrevista dades fascinants sobre el cultiu dels cafès de Incapto Coffee. Des de com identificar una bona tassa, i per descomptat, treure'ns dubtes sobre quines varietats de grans hauríem de considerar. D'on ve la teva passió pel cafè? Doncs al principi, més que passió pel cafè era passió per emprendre i aprendre dins de l'empresa familiar. Els meus pares sempre han estat el meu exemple. Són d'un petit poble de Granada. Van començar la seva trajectòria sense recursos a França recollint maduixes, i el seu esperit emprenedor i lluitador els va portar a Catalunya on van comprar un bar restaurant. I amb els anys i molt esforç van continuar emprenent i muntant diverses empreses. Una va ser comprar una marca per vendre cafè al sector horeca. I a partir d'aquí va començar la passió pel cafè. Podries explicar-nos com va ser aquell primer contacte amb el cafè? L'any 2010 jo estava estudiant a Barcelona. I a la meva universitat hi havia un programa de cooperació que es diu SUD de voluntariat a Centre Amèrica. Em vaig apuntar i vaig demanar que el meu projecte fos relacionat amb cafè. Així que em van assignar a una cooperativa a Guatemala on treballaven amb petits llogarets caficultors de cafè. En aquell viatge encara no sabia res de cafè, només que era negre i amarg. Va ser la primera vegada que vaig veure cafetals, que vaig poder estar amb petits caficultors i que em van ensenyar a tastar cafè. La veritat és que continuo dient que va ser de les millors experiències de la meva vida. Comptes amb alguna formació acadèmica relacionada amb el món cafetaler? Sempre m'ha agradat molt aprendre i podria dir que cada any he fet algun curs relacionat amb el cafè. En tornar de Guatemala i haver estat en contacte amb el cafè a l'origen. Ia no em valia només vendre cafè, volia saber-ne més i controlar el producte des de l'origen. Ho vaig comentar amb la família i com tots són uns “motivats” com jo doncs ens vam posar fil a l'agulla. Vaig començar fent tots els cursos del IE Cafè: “Analisi de Cafè Verd”, “Barista, Latte Art” i “Tecnologia del Torrant”. A partir d'aquí no he parat de formar-me. Cada any fem cursos de reciclatge amb Felix Galan de Coffee Cooking Studio. Félix em va certificar per SCA (Specialty Coffee Association) a “Barista Intermedio” i “Brewing”. I tinc el certificat de “Catadora Q grader Arabica” pel CQI (Coffee Quality Institute) ja renovat. Per què el cafè i no un altre producte com el vi? Doncs segurament perquè la vida ens hi ha portat. La meva família va escollir el cafè i la veritat que és un món infinit de coneixement. I amb el que m'agrada aprendre, no hi veig fi. A part, el que és bo i el que és dolent del cafè és que es cuina tres vegades. La primera a la planta, la segona a la torradora i la tercera en preparar-ho. Has de formar equip amb tota la cadena per poder-te fer un bon cafè. I en el meu cas, m'encanten les relacions humanes, així que haver de bregar amb l'origen i amb qui el prepara em sembla fascinant. Com descriuries la teva connexió amb el cafè? És el que dóna sentit a la meva vida. La forma que tinc d'aportar valor aplicant tot allò que he après de cafè és seleccionant cafès amb ànima. valorant l'esforç al camp. El meu propòsit és fer-ho possible per revertir part dels beneficis a què realment treballen la terra. Si fóssim conscients de tot el procés des que es planta la llavor de cafè fins que ens podem prendre una tassa, ens preocuparíem més per saber què estem prenent, li donaríem el valor que realment té. L'any passat a Costa Rica vam tenir una idea amb Minor Alfaro, creador de la Vandola. Que amb una mica de sort aviat la portarem a terme. Es tracta de crear un projecte en què el consumidor de cafè durant una setmana a Costa Rica passarà per tot el procés de recol·lecció, selecció, torrat i preparació. En acabar la setmana es podrà prendre la seva pròpia tassa de cafè i li podrà posar preu a la seva feina. D'aquesta manera ens agradaria que, a banda de gaudir cada dia d'una tassa de cafè a casa, donis valor a tot el procés. Saber que per nosaltres 0,05€ més la tassa fa que al camp l'esforç sigui recompensat dignament. Quina creus que és la clau de lèxit dins aquest gremi? La clau de l?èxit del gremi no ho sé. Tot depèn del que cadascú entengui per èxit. El que sí que puc dir és que al món del cafè tot depèn i evoluciona. Per això hi ha molts mites que després es demostren que són falsos. O per això sembla que tothom sap molt de cafè i si aprofundeixes després a tots ens falta molt per aprendre. Amb això vull dir que per a mi el més important al món del cafè és voler aprendre constantment, mai se sap prou. I a mi personalment el que em va molt bé és ser molt curiosa i fer moltes preguntes. A més, tot cal experimentar-ho per un mateix, no val que ho hagis llegit o t'ho hagi dit un expert. Com podríem diferenciar un bon cafè d'un de menys qualitat? El primer és tenir la màxima informació possible sobre aquest cafè. Què variedoneu botànica és, a quin país s'ha cultivat, a quina regió, altura de cultiu, mètode de beneficiat, grau de torrat, data de torrat, etc. El més important és comprar-lo en gra. Encara que una vegada torrat no es diferencien tant els defectes, alguns sí que ho podràs veure si no està mòlt. I després, quan ja tens tota la informació possible, cal tastar, tastar. Aquesta és la manera de diferenciar un bon cafè d'un de mala qualitat. Què ens recomanes: cafè de gra o de càpsula? Sempre cafè en gra fresc. Sabent la data en què s'ha torrat. Treu-nos de dubtes Aràbica o Robusta? Amb quina et quedes? Doncs com us deia abans, depèn. Com a regla general sempre aràbica. Jo personalment només consumeixo cafè 100% aràbica a casa. Però un bon robust pot ser millor que un aràbiga de molt mala qualitat i amb molts grans defectuosos. A més, em consta que estan apareixent cafès robustes d'especialitat, però jo encara no he tingut el plaer de tastar-ne cap. Per a aquells que no som experts, a quins països hi ha les principals collites de cafè? El cafè es cultiva al Tròpic per motius climatològics. Els quatre països amb més producció són Brasil, Vietnam, Colòmbia i Indonèsia. A quins països es troben localitzats els plantacions de cafè amb què treballa de Incapto Coffee? Per Incapto hem creat una selecció de 12 varietats de cafè. Hem volgut tenir representació de tots els continents on hi ha cafè per poder viatjar amb els sentits des de casa. Per això podem trobar cafès africans de Rwanda, Burundi o Etiòpia. Tenim cafè de Sumatra, Indonèsia o de Colòmbia, Brasil, Perú, Mèxic, Guatemala i Hondures. Per a tu, quines qualitats ha de tenir una bona tassa de cafè? Doncs depèn del moment del dia en què me'l prengui o en l'estat anímic que estigui. Normalment m'agrada que el cafè tingui acidesa. Un cop un caficultor de Puerto Rico em va dir, que l'acidesa del cafè en anglès se'n diu Brightness, la brillantor. Que es tracta de posar-te el cafè a la boca i que et sorprengui. És a dir, que l'acidesa del cafè és la personalitat. Si un cafè no té personalitat serà un cafè simple, pla. El que sí que sé és el que no ha de tenir perquè m'agradi. És amargor excessiu, que normalment és per utilitzar grans robusta o perquè el grau de torrat sigui molt alt. Tampoc m'agrada el gust de ranci. Per ser el cafè vell o si la maquinària on es prepara el cafè està bruta. Què fa destacar els productes de Incapto Coffee de la competència? Doncs depèn de amb quins productes els comparis. El concepte de Incapto és clar: “el cafè que no es deixa encapsular”. A partir d'aquí, el que el diferencia de les càpsules és que és molt més bo d'aroma i de sabor. No contamina el medi ambient amb cada tassa de cafè i que el kg de cafè és més econòmic. A més, per seleccionar els cafès hem tingut en compte dues coses. La primera, la qualitat del cafè. Volíem que tots tinguessin puntuacions superiors a 80 punts SCA. És a dir, que fos cafè d'especialitat i la segona que tinguessin la màxima traçabilitat possible. Amb tota la informació necessària sobre per on ha passat el producte. Abans d'arribar a la destinació que en aquest cas seria Espanya. Únicament al nostre portfoli hi ha un tipus de cafè amb menys de 80 punts. La raó és perquè sabem que hi ha moltes persones que estan acostumades a cafès molt amargs. Se'l prenen amb un o dos sobres de sucre. Creiem que perquè comencin a interessar-se pel cafè de qualitat primer hem d'oferir una cosa semblant al que estan habituats. Quin és el teu producte preferit de Incapto Coffee? També depèn del moment del dia i de si ho prefereixo en filtre o espresso. A banda, també he de dir que jo sóc una persona que li encanta la varietat així que no tinc cap favorit. M'agraden tots i m'encanta anar canviant. M'avorreix la monotonia. Consideres que Incapto Coffee beneficia la sostenibilitat a Espanya? Si gràcies a Incapto aconseguim reduir el consum de càpsules i els seus residus, he de dir que evidentment sí. Incapto beneficia la sostenibilitat al Planeta. Som conscients que també contaminem amb la nostra activitat portant el cafè des dels països d'origen. Però si partim de la base que tots continuarem consumint cafè almenys que sigui de la manera més responsable possible. Per què et vas decidir per unir-te al moviment Incapto com a responsable de Qualitat? Quan el Francesc, el Quim i el Xavi van venir a explicar-me el projecte va ser com si m'estiguessin llegint la ment. Em va encaixar a l'instant. Tots hem tingut relació amb les càpsules, ja sigui per ser consumidors o en el meu cas per vendre-les. Són tan pràctiques, tan còmodes i s'han instaurat de tal manera a les nostres vides. Que les teníem com un invent meravellós que ens facilita la nostra atrafegada vida. Fins que t'atures a pensar i t'adones que es tracta d'un sense sentit. Per prendre't un cafè utilitzeu 4 grams de cafè i entre 2 i 3 grams de material d'envasament. I el percentatge de reciclatge de les càpsules és molt baix. Sense parlar que per prendre's una cosa tan quotidiana estem generant un residu completament innecessari. Però tots entenem que són molt còmodes, així que calia trobar l'alternativa de debò al cafè en càpsules. D'aquí parteix la idea de Incapto, trobar i democratitzar una màquina superautomàtiques. Perquè qualsevol a casa es pugui prendre un bon cafè en gra d'una manera còmoda i simple. Igual que amb les màquines de càpsules, però molt més bo i sense residus innecessaris. Així que com no voldria formar part del moviment Incapto. Sens dubte, vam tenir una gran entrevista amb la nostra Q Grader Arábica, Beatriz Taules. Qui igual que la resta de l'equip de Incapto Coffee compleix amb entusiasme i professionalisme la tasca de seleccionar un producte de qualitat. Perquè posteriorment pugui arribar a cada racó d'Espanya, per si no n'hi hagués prou, compleix amb la filosofia de la marca a dir-li No! al cafè de càpsules. Recorda que si vols qualsevol dels nostres productes, no dubtis a visitar el nostre catàleg a la web https://incapto.com/.

Arrencar el dia amb una tassa de cafè exquisida. Beure'l a l'oficina o mentre conversem amb amics, és un dels plaers de la vida. Tot i això, hi ha certs aspectes que tot “coffee lover” ha de conèixer. Per exemple, tot allò relacionat amb el torrat: Què significa? quina és la diferència entre el natural, la barreja i el torrefacte? I el més important, per què el cafè torrefacte és estimat i menyspreat alhora? Són moltes preguntes que Incapto Coffeet'ajudarà a contestar i podràs explicar com el bon coneixedor que ets. Ara bé, el torrat és el punt de partida duna tassa de 100 punts. Aquest procediment inicia amb el torrat natural, del qual dependrà del torrador treure el millor de cada varietat de grans. Però el dubte ens consumeix quan arribem al supermercat. Ens topem amb el natural, barreja i el torrefacte, que en opinió de diversos experts, aquest darrer hauria de deixar d'existir. La torrefacció va ser necessària en un moment determinat, específicament al segle XIX. A Espanya, la majoria pensa que som experts en matèria de cafè. Però a l'hora de la veritat, quan els bevedors habituals d'aquesta beguda fan un breu qüestionari, les respostes acaba sent incorrectes. Però si ens fixem en les dades, el nostre país ocupa la darrera posició com a consumidor de cafè. De fet, és dels pocs llocs on encara es comercialitza el cafè torrefacte. Potser en aquests moments t'estaràs preguntant què és el cafè torrefacte? Així s'anomena aquells grans que, durant el procés de torrat, s'hi afegeix sucre. Donant per resultat, una capa enganxosa i brillant que cobreix completament el gra. En aquest article, Incapto Coffee, et donarà totes les eines per diferenciar cadascun daquests tipus de torrats. Així com evitar el consum del torrefacte en aquests temps. Origen del cafè torrefacte Tal com ho hem assenyalat més amunt, és un dels pitjors cafès del món, dit per grans especialistes. Tot apunta que el seu origen es troba a Sud-amèrica, específicament a les zones mineres de Cuba. On es tenia la creença d'afegir-hi sucre als grans de cafè. Consideraven que duraria més temps, gràcies a la capa caramel·litzada que es formava, evitant l'oxidació i la pèrdua de les propietats organolèptiques. Per si no sabies l'empresari i inventor José Gómez Tejedor, va ser qui es va encarregar d'industrialitzar el procés de torrefacció a Espanya. Això a través de l'empresa Cafès La Estrella, amb la qual va obtenir una patent per 20 anys. Una novetat que va arribar abans de la Guerra Civil, però fins i tot, actualment, continuen comercialitzant aquest producte. La postguerra, va portar molta pobresa a Espanya. Una amarga situació que va motivar la popularitat del cafè torrefacte. Doncs, es feien servir menys grans naturals i ho compensaven amb sucre, per ser molt més econòmic. Impressionantment, el torrefacte pot contenir fins a 15% de sucre. Per exemple, si posem un got amb 100 grams de cafè Aràbica, un Robusta i un altre amb torrefacte. Notaràs que si utilitzes aquest darrer no tindràs la mateixa quantitat que amb la resta. El cafè torrefacte és Beneficiós? En absolut, a més de tenir un pèssim sabor i danyar la qualitat del gra natural. Pot ser perjudicial per a la salut, especialment per a les persones diabètiques. Aquesta teoria de col·locar sucre als grans de cafè, per a la seva conservació ja no cal. Gràcies a la tecnologia l'envasament, ha avançat significativament. De fet, hi ha algunes bosses que prevenen l'oxidació del cafè. Després d'incloure vàlvules unidireccionals, que permeten que surti el gas propi del torrat, evitant alhora l'entrada de l'aire. Per aquesta raó, Incapto Coffee, no deixa de recomanar a la seva clientela comprar cafès amb data de torrat recent. Això ajudarà que es mantingui per diverses setmanes en excel·lent estat, dins de la borsa sense obrir. Si és tan dolent, per què se segueix comercialitzant? Tot i que en el seu moment va ser el producte ideal, ja que els altres processos de torrat, conservació i comercialització eren rudimentaris. El cafè torrefacte continua sent fabricat especialment en països com Brasil i Portugal. Perquè resulta ser més barat, d'acord amb una dada revelada per la Fundació IECafé. La varietat que utilitzen per a la producció del torrefacte són els grans Robustes de mala qualitat. Possiblement de collites antigues, poc digestiva i que, en la majoria dels casos, resulten ser més econòmics a diferència dels Aràbiques. Sorprenentment, hi ha persones que prefereixen aquest sabor tan característic del cafè torrefacte, el qual és negre i amarg. El torrefacte a Europa Espanya ocupa la llista consumidors de cafè de baixa qualitat. Culturalment, acostumem al nostre paladar al sabor fort de cafè negre i amb sucre cremat al voltant. Pot ser que molts d'aquests caficultors decideixin oferir aquest producte. Però Incapto Coffee, no deixa d'invertir en primera matèria d'excel·lència. Per tal que la nostra clientela es deliti amb una exquisida tassa bé sigui sola o en companyia dels seus éssers estimats. A diversos països de la Unió Europea, la venda del cafè torrefacte ja no és legal. Però, per què Espanya segueix la seva comercialització? És una pregunta que amants d´aquesta deliciosa beguda ens seguim fent. Com saber si la meva cafeteria preferida ven cafè Torrefacto? Sabem que és una de les teves grans preocupacions. No només per ser una beguda de baixa qualitat, sinó perquè en consumir-ho estaríem posant en risc la nostra salut. Però com a especialistes en la matèria, et donarem alguns trucs per aconseguir identificar-ho. Un dels senyals més evidents és que la tassa tingui un excés de crema i la beguda sigui molt fosca. Mentre que, si opten per grans naturals, específicament Aràbiga. El professional que és darrere de la barra a més de saber graduar el molí. Et donarà un cafè exquisit i amb una magnífica crema de color avellana. Només és un mite, quan ens diuen que el cafè ha de tenir tres dits de crema fosca. Quan afegiu els dos sobres de sucre, això no desaparegui. Fals! Tanta crema activa els nostres senyals d'alarma, ja que estaríem davant d'un cafè torrefacte. La crema només manté les aromes del cafè de baix, una capeta és més que suficient. També pots fixar-te en els grans que són al molí de la cafeteria. Si alguns grans de cafè brillen més que altres, això vol dir que porta un percentatge de torrefacte. Quina és la diferència entre el cafè natural, barreja i torrefacte? El cafè no és només una beguda fosca i amarga. Una idea generalitzada que continua més vigent que mai. El que sí que és cert és que, un factor tan important com saber diferenciar el torrat natural barreja o torrefacte, ens farà millors consumidors. Alhora, no posarien en risc el nostre organisme. Un cop dit això, a continuació et compartirem aquestes característiques rellevants que els fa productes completament diferents. El cafè de torrat natural És capaç d'aportar una tassa plena de matisos. Alhora ens permet delectar-nos amb cadascuna de les seves propietats organolèptiques, sense que aquestes estiguin disfressades per sabors estranys. Una altra de les raons per la qual Incapto Coffee, recomana consumir el torrat natural és perquè no porten ingredients extres. Fins i tot el podem consumir sense sucre o llet. Cafè torrefacte No és tan amarg com la llimona. Però, podria deixar-te la gola cremant si decideixes beure'l sense almenys haver-lo posat unes dues cullerades de sucre. És per això que gairebé ningú suporta el seu sabor. Durant el procés de torrefacció, el sucre es caramel·litza i posteriorment es crema, creant una cuirassa que envolta tot el gra. Això ajuda de certa manera que el gra no es faci malbé massa ràpid. Però el resultat serà una tassa amb gust de cremat. No obstant, no tota la culpa se la podem fer fora al torrefacte. Encara que sigui de torrat natural i hagi estat mal tractat. Els grans que estiguin defectuosos o simplement la cafetera no és utilitzada correctament, el resultat serà fatal. Cafè de mescla Probablement hagis escoltat anomenar el cafè de barreja, i et vingui el cap varietats i diferents tipus de preparació. Però el que no saps és que es tracta d'una combinació del natural i torrefacte. Per si no n'hi hagués prou, ho han arribat a considerar molt més perillós que el mateix cafè torrefacte. Desafortunadament, a Espanya, és un dels favorits del mercat. Depenent de la zona, podem trobar una varietat en els percentatges, que van des del 80% natural i el 20% torrefacte o el 50% de cadascun. Experts consideren que ni el cafè de mescla i torrefacte s'haurien de trobar als supermercats. Com que, no aporten és el mateix nivell de qualitat que una tassa elaborada amb un de natural. Font: El cafè torrefacte a Espanya, un mal costum que ens encanta i ven

A qui no li agrada beure una bona tassa de cafè? Amb què puguem iniciar la nostra jornada o en qualsevol ocasió i gaudir d'aquest moment. Suau, dolç, amarg, intens, amb llet, amb gel, com a còctel…, de mil maneres. Però sabem realment mantenir la frescor del cafè? Una interessant pregunta que no se'ns sol passar pel cap i que a partir d'ara li hem de prestar molta atenció. Per si no en sabies, el cafè s'oxida en tenir contacte amb l'aire. En poques paraules, hem de considerar diversos aspectes per aprofitar el màxim exponent de qualitat al nostre cafè. Cosa que podem avaluar de la següent manera: El verd sense torrar, té una durada de 8 a 12 mesos. El torrat sense moldre, aproximadament un mes, mentre que el mòlt és de 15 minuts. Cal destacar que, un cop el cafè està mòlt, hi ha més partícules en contacte amb l'aire lliure. Això provoca l'acceleració exponencial del procés d'oxidació. Per exemple, passades les 24 hores de ser mòlt, el cafè ja ha perdut el 50% de les seves propietats organolèptiques (aroma i sabor). Això no vol dir que, la beguda t'asseurà malament, però la seva qualitat desapareixerà. A internet podem trobar una infinitat de tips i recomanacions per conservar la frescor del cafè. No tots són certs i en comptes d'ajudar-nos poden provocar danys i el resultat seria una beguda menys vibrant. Afortunadament, Incapto Coffee té totes les respostes. Ens encarregarem d'orientar-te a partir d'aquest moment, perquè puguis emmagatzemar el cafè correctament, des de casa i per descomptat, mantenir-ne la frescor. Per què és tan important mantenir el cafè fresc?Cada producte compta amb una cura específica amb el propòsit de conservar-ne les propietats. Per exemple, les carns i el pollastre s'han de guardar al frigorífic per evitar-ne el deteriorament. El mateix passa amb el formatge, mentre que altres productes com les fruites, l'ideal és col·locar-les en un lloc amb ombra i fresc. Com veuràs, hi ha molts consells que ajuden amb la conservació dels nostres aliments. Tal com ho va assenyalar en una oportunitat el guanyador del campionat mundial de tastadors 2019, Daniel Hobart, el cafè té data de caducitat. Però això no vol dir que ens emmalaltirà, resultat una bona i mala notícia alhora. Com que probablement la nostra salut no corri risc, però tampoc és recomanable consumir un producte vell. Com veuràs, es tracta d'un producte molt delicat que requereix cures específiques. Si ho passem per alt, aquest cafè exquisit que estem acostumats a gaudir, perdrà la qualitat òptima. Donant per resultat, una tassa simple i menys deliciosa. Un senyal típic del cafè rovellat i envellit, la veurem just en preparar-nos un espresso. Tot i que complim amb tots els paràmetres la crema sortirà blanca i no amb aquesta tonalitat caramel·litzada. Cal ressaltar que el cafè és un aliment que, igual que la resta. Reacciona de manera negativa amb el simple fet d'exposar-se a l'aire lliure, fent-ho ranci i poc provocatiu amb el pas dels dies. Què he de fer per conservar-lo correctament? Des de Incapto Coffee, us convidem a complir amb les següents recomanacions. Per tal de mantenir intacta la frescor del cafè, correctament i des de la comoditat de la teva llar. Guarda el teu cafè al lloc correcte Com ho hem ressaltat anteriorment, emmagatzemar el producte al lloc ideal és la clau per conservar cadascuna de les seves propietats. Com que factors com la llum, la humitat i la calor, fan que el cafè es posi ranci amb rapidesa. És per això que els nostres experts et conviden a desar-lo en un lloc fresc, fosc i sec. Segur que et preguntaràs: On ho hauria de col·locar? Nosaltres et recomanem posar-lo en un armari o rebost en cas de tenir-ne una. Cal procurar que aquests llocs estiguin prou apartats d'una font de calor, per exemple, un forn. També és fonamental mantenir-lo allunyat d'espècies o qualsevol altre producte amb olor forta. Per si no sabies, el cafè higroscòpic, és a dir, sol absorbir tot el que estigui al seu entorn, incloent-hi la humitat, les aromes i els oxigens. L'envasament Quan aneu a escollir un cafè, és important fixar-se amb quina bossa s'ha envasat. Incapto Coffee, considera que la millor opció és seleccionar un envàs de vàlvula. Això fa que el gas, propi del cafè torrat surti i no entri l'aire per evitar l'oxidació. Si la bossa no té vàlvula, és molt probable que l'empaquetatge tingui un petit forat en algun lloc. Per on sortirà gas i alhora entrarà oxigen. Evita la seva exposició a l'oxigen Quan el paquet de cafè ja està obert, tracta demmagatzemar-lo en un recipient hermètic per evitar que entri laire. Amb això evitaríem que es posi ranci durant més temps. Si el paquet on ve el cafè té tancament hermètic, serà de gran ajuda. En cas contrari, el recomanable és emmagatzemar-lo en un altre envàs on el producte no corri riscos. Tracta d'expulsar tot l'aire de la bossa. Bé sigui en el seu empaquetatge original o un de nou, perquè així quedi el menor oxigen possible dins i no causi danys. Incapto Coffee, no s'atura a demostrar el seu compromís pel medi ambient i en la conservació correcta del cafè. És per això que ens encarreguem d'empaquetar cadascuna de les nostres especialitats, en bosses que tinguin les capes necessàries sense alumini. Ajudant a mantenir el producte al punt òptim, però que al mateix temps no siguin un problema a l'hora de reciclar-les. Tenim com a objectiu no recolzar el deteriorament del planeta, per això no utilitzem paquets de 250g, sinó únicament de 500g i de 1000g. En cas que t'inclinis per un envàs d'1kg, cada tassa de cafè que facis et sortirà més econòmica. Amb això es reduirien notòriament els residus que generaves anteriorment. Altres recomanacions a tenir en compte, podria ser envasar el cafè al buit. Un procediment que es pot fer amb una màquina especial que s'encarreguen d'extreure'n tot l'aire, deixant una mica o absolutament res. De fet, pots optar per envasos al buit que s'aconsegueixen a les botigues en línia. Moli una petita quantitat de cafè! Conservar la frescor del cafè, és la nostra responsabilitat, i tot comença des del moment de la compra. Experts en la matèria recomanen als amants d'aquesta beguda a comprar només la quantitat justa. És a dir, només la que utilitzeu almenys durant una setmana. Ja que la majoria acostuma a comprar bosses de grans dimensions, cosa que fa que el cafè fresc romandrà més temps sense utilitzar-se. Però sol ser complicat aconseguir packs de mida petita, no et preocupis! La solució és moldre el teu propi cafè. Un mètode que pots fer-ho ràpid i senzill amb la cafetera superautomàtica de Incapto Coffee, que pots trobar al nostre catàleg de productes. Saber la data de torrat és important A l'hora de comprar el cafè, hem de verificar quan es va fer el torrat, segur et preguntaràs, què hi té a veure? Resulta que és la peça clau per conservar-lo molt més fresc des de casa i consumir una beguda de qualitat. Quan el producte és sotmès a aquest procediment, apareixen diversos gasos entre ells diòxid de carboni a la part interna del gra. És per això que és recomanable deixar reposar el cafè entre quatre a set dies perquè es desgasifiqui. Per exemple, si vols una mica de qualitat i de consum immediat, pots comprar un cafè que hagi estat torrat entre 8 i 21 dies. Especialistes asseguren que podem consumir i gaudir al màxim de la frescor del cafè fins i tot fins a un mes després de la data de torrat. Això no vol dir que passat aquest temps no el podràs consumir, al contrari, si és possible. Amb lúnica diferència que no serà una tassa de qualitat. A Incapto Coffeetorrem el cafè cada dilluns perquè la nostra clientela pugui gaudir d'un producte fresc i de qualitat. No el guardis a la nevera! Si ets dels que acostuma a guardar el cafè a la nevera per “mantenir-lo fresc” aquestes cometent un gravíssim error. Aquest actuarà com a bicarbonat de sodi, per la qual cosa absorbirà totes les olors de tot allò que l'envolta. Així que si vols gaudir duna deliciosa tassa, sense sabors desconeguts evita això. Però si el col·loques a la nevera, li hauràs d'extreure l'aire de l'interior de l'empaquetatge. Si no és així la teva tassa de cafè tindrà gust de gambes, carn, pollastre o qualsevol altre aliment que magatzems allà. Font: Perfectdailygrin.com/ca

Estaríem mentint si diem que la qualitat d'una bona tassa de cafè només dependrà de la marca del producte, quan en realitat la seva classificació per espècies és una de les peces clau de l'èxit. Només quatre plantes són de més interès, però les dues primera a la llista són les grans favorites, doncs sí, parlem dels grans Aràbiga i Robusta. Encara que hi hagi al voltant de 60 tipus de cafè, els experts sempre s'han inclinat per aquestes dues varietats de grans gràcies a les seves significatives aportacions (sabor, balanç, aroma, entre d'altres) a la segona beguda més consumida al món, de fet totes dues representen el 98% de la producció mundial. Encara que a simple vista, l'Aràbica i la Robusta tinguin aparences similars, en aquest article podràs diferenciar-les i fins i tot conèixer a quines parts del món es cultiven i altres característiques. Cafè Aràbiga i Cafè Robusta Botànicament parlant, els grans Aràbiga i Robusta són família, però en arribar a la tassa són completament diferents, específicament en els aspectes físics, cultiu i per descomptat, en el sabor. Per exemple, quan parlem d'un torrat mitjà, en el cas de la Robusta té notes accentuades on es percep espècies de pebre, cautxú i fusta; fragants i aromàtiques. Mentre que en el cas de les Aràbiques, les seves notes aromàtiques són molt més complexes perquè es passegen pel floral, fruiter i són molt més dolces. Un altre aspecte diferenciador és que les notes àcides amb una gran varietat de matisos són pròpies del cafè Aràbiga, per fer-ho més fàcil d'entendre, poden tenir un lleuger gust de raïm vermell fins a aconseguir percebre aquesta intensitat pròpia dels cítrics o baies, tot això gràcies al seu alt contingut de sucres. Crèdit Iván B. És important destacar que els cromosomes són la càrrega genètica, de quin color tenim els ulls, cabells… per exemple, els éssers humans tenim 23 parells que en dóna un total de 46. Però què té a veure això amb tots dos grans? Resulta que l'Aràbic té 44 cromosomes, superant així el Robusta que només en conté 22. Això significa que l'Aràbic és molt més complex, tindrà moltes més aromes i sabors perquè té el doble d'informació. Cafè Aràbica Aquest gra de cafè, també conegut com Aràbiga, es caracteritza per ser el més sensible a la humitat i la calor, el creixement es produeix en altituds que van des de 800 a 2.200 metres, a temperatures entre els 15° i 25° C, és per això que, el seu cultiu es produeix en zones com Àsia, Amèrica del Sud, Amèrica Central i Est d'Àfrica. L'Aràbica, els orígens de la qual provenen de les àrees muntanyoses de Etiòpia (Lloc de naixement de cafè) és una de les varietats més apreciades pels consumidors i fins i tot per a sorpresa de molts, representa el 75% de la producció mundial dins de la indústria. Altres de les coses que la fa destacar són els seus matisos i diversos sabors, els quals van des de dolç, menys amarg, amb un lleuger toc afruitat i fins i tot una mica xocolatats, convertint la beguda en una mica més plaent per a qualsevol paladar. Pel que fa al seu contingut de cafeïna, posseeix al voltant de 0.9 i 1.5% és a dir, té la meitat del que aporta els grans de cafè Robusta. A l'hora d'identificar la vostra aspecte físic, el gra Aràbiga compta amb les següents característiques: - És prim - Allargat i amb una incisió corba - El gra cru fa fins a 1,5 cm de llarg - Tonalitat verdosa i fins i tot amb matisos blaus abans de ser torrats Quan parlem de la crema, és inevitable notar que és molt elàstica, té una alta quantitat de sucre, greixos i proteïnes. Preparar el cafè Aràbiga resulta complicat, és per això que, Incapto Coffee te ho posa fàcil amb la màquina súper automàtica. Varietats de grans Aràbiga Ser família i tenir la mateixa càrrega genètica no els fa exactament iguals, per exemple, les pomes, encara que es tracta de la mateixa fruita, el seu sabor i aspecte físic sempre variarà, això també passa amb el cafè. Específicament amb el gra Aràbiga, encara que tingui una infinitat de varietats, fins i tot amb els seus propis noms desplegats per tot el món, la majoria creix, llueixen i saben completament diferent. A això, que se'l coneix com el arbre genealògic del cafè, és un interessant projecte on s'explica amb profunditat als caficultors tot allò relacionat amb les varietats. Tal com ho ressaltem més amunt, el cafè Aràbiga compta amb innombrables espècies, però, les més populars són: Typica, Bourbon, Moka i Java. La construcció de l'arbre genealògic del cafè no va ser i ni és una tasca senzilla, però és un recurs excel·lent que fins avui els seus investigadors Ian Fretheim i Andy Reiland membres de Cafè Imports, continuen sumant informació que cau com a anell al dit a tot aquell involucrat a la indústria cafetalera. Cafè Robusta El gra Robusta, també conegut com Coffea Canephora, es va descobrir en el que era el Congo Belga per allà l'any 1800 d.C. Sobre la seva qualitat, aquest no és pas un dels grans favorits. Podem trobar els seus principals camps de cultius a Àfrica, Indonèsia, Àsia i Brasil, ja que són zones de terres baixes i on predominen les altes temperatures, les quals superen els 30 °C. Pel que fa a la seva sabor, aquest es caracteritza per ser terrós, similar a la Fusta i molt intens. També és molt característica per ser molt amarg i tenir molt cos. Altres característiques dominants dels grans Robusta són: - Tenen més contingut de cafeïna que està entre 2 i 3.5% - Els seus grans són rodons amb una incisió gairebé recta - Són més econòmics - Més resistent a plagues i malalties per la quantitat de cafeïna, aquesta última funciona com a insecticida natural de la planta. Com que la robusta es cultiva en altituds més baixes en climes tropicals, hi ha molts més insectes que en altituds més elevades on es cultiva l'aràbiga. Per això han de generar més cafeïna! D'altra banda, els grans Robusta, a més de ser utilitzats per preparar cafè instantani, també són molt fàcils de cultivar, i això és profitós per als agricultors. Són arbre és amb més rendiment. Fonts: Curs SommeliersCatieNatura | Estació de cafèWorl Coffee Research

Professionalitzar-se dins del món cafetaler, implica conèixer certs aspectes rellevants començant per la Specialty Coffee Association (SCA), una associació sense ànim de lucre que s'encarrega de recolzar i aportar coneixement des dels caficultors fins als baristes i amants del cafè en general de tot el món. Gràcies als seus esdeveniments, campionats mundials i al seu departament de recerca, ha aconseguit promocionar informació sobre el cafè d'especialitat, així com les cures i la qualitat daquesta beguda tan popular. Estimular la comunitat cafetalera amb tot allò relacionat amb el cafè, és un dels objectius principals d'aquesta organització, però com ho fan realitat? Molt simple, a través de programes com: Habilitats del cafè Sostenibilitat del cafè Tècnic del cafè Aquells que estiguin interessats a submergir-se en aquesta aventura, la SCA recomana començar per un nivell d'iniciació perquè el principiant pugui anar familiaritzant-se amb el tema. Què fa destacar la SCA? La seva creació es va donar el 2017, arran d'una fusió entre altres fundacions que són l'Specialty Coffee Association of Europe (SCAE) i l'Specialty Coffee Association of America (SCAA), des d'aquell moment han demostrat el compromís amb totes les etapes del cafè i la fomentació del cafè d'especialitat. La Specialty Coffee Association (SCA) és una organització dedicada a educar sobre el cafè, i el divideixen en diferents mòduls, els quals es poden seleccionar d'acord amb les necessitats de l'aspirant. Per obtenir l'anhelat diploma, cal acumular un total de 100 punts. Una altra de les coses que el fa més interessant, és que el seu certificat és reconegut a més de 100 països, on consideren que tot aquell que egressi d'aquí està altament capacitat, fins i tot aquests perfils desperten l'interès d'ocupadors de tot el món. Pertànyer a aquesta comunitat, comporta nombrosos beneficis on interactuar amb altres amants del cafè, accés als esdeveniments i fires i impuls de marques, són només algun. Com considera que la SCA és un cafè d'especialitat? Una cosa que sí que té clar la Specialty Coffee Association, és que promoure el cafè d'especialitat és un dels seus forts, per la qual cosa comparteixen amb el món la importància d'aquest producte dins del mercat i com saber diferenciar-lo d'un de comercial. Perquè la SCA consideri que és “d'especialitat”, els grans passen per un procés rigorós on s'avalua el següent: -Recol·lecció: Aquesta ha de ser a mà per identificar quins fruits estan en condicions. Si la cirera és immadura o sobremadura l'aroma i el sabor es veuran influenciats per això. -Descart: Tot i que les baies ja van passar per un procés de verificació, tornen a ser sotmeses a un altre control de qualitat per tal d'observar si tenen algun defecte de primer grau i han de ser excloses. -Tosta i preparació: L'avaluació del producte continua fins a la darrera etapa, quan finalment arriba a la tassa. El que definirà si és o no és un cafè d'especialitat, ho determinarà la seva puntuació en base a diversos atributs. El “Q-Grader certification”, és un certificat atorgat pel CQI (Coffee Quality Institute) que utilitza com el protocol de tast de SCA. Un tastador certificat Q Grader s'encarregarà de dur a terme el tast i avaluar el cafè. Els atributs que té en compte són: fragància/aroma, sabor, sabor residual, acidesa, cos, balanç, dolçor, uniformitat de la tassa, entre d'altres atributs. Pel que fa a la puntuació, aquesta ha de ser de més de 80 sobre 100, per considerar cafè d'especialitat. D'altra banda, la puntuació es veurà influenciada per aquests aspectes: -Els grans no han de tenir cap gra defectuós de primer grau en analitzar la mostra en verd. Els defectes de primer grau són els que afecten el sabor de la tassa com ara grans immadurs, grans negres, entre d'altres. I en cas de trobar algun defecte a l'hora de tastar, aquest penalitza la puntuació d'aquesta mostra de cafè. - La mostra en verd pot tenir un màxim de cinc defectes de segon grau, com ara grans partits, trencats, arrugats, entre d'altres. -La humitat dels grans ha de ser menor de 0,70 aw. Com fer un tast sota el protocol SCA? Ara bé, procedirem a realitzar el nostre propi tast de cafè. Després d'analitzar els nostres grans en verd, i que posteriorment torrem a les nostres màquines de mostres fa menys de 24 hores. Així que per complir el protocol SCA, al peu de la lletra hem de preparar cinc tasses de cada tipus de cafè que volem tastar. De segur t'estaràs preguntant Per què tantes? Resulta que així podem observar la consistència de la beguda. Per exemple, si les cinc tasses saben i fan olor igual, significa que el cafè és net i sense defectes. En canvi, tenint aquestes cinc tasses, la probabilitat d'identificar si és un cafè amb algun possible defecte, és més gran. Com que, és possible que un d'aquests grans caigui en qualsevol. Tot i això, això també pot ser molt bo. Ja que si només fas una tassa i es cola un gra defectuós, donaràs una mala valoració a aquest cafè. Doncs pensaràs que va ser mal processat o que és un producte de baixa qualitat. En cas que sigui un cafè excepcional i només té una de les cinc tasses defectuoses, la penalització serà únicament per aquesta petita falla, però això no vol dir que és un mal cafè. Cal assenyalar que, per a aquests casos i depenent del preu que estiguem disposats a pagar, podem sol·licitar que es torni a revisar aquest cafè per eliminar els grans defectuosos que es van colar. També podem informar el caficultor, perquè a les futures no es corren aquests riscos i el preu pot millorar perquè estaria oferint un producte de qualitat. Al final aquestes cinc tasses ens fa reflexionar que hem de ser conscients del gran esforç que suposa per a aquells petits caficultors a deixar el cafè completament net. Com que, en aquesta darrera fase el procés es fa manualment, la majoria de vegades. En un matí només es poden revisar 3 kg de cafè. Quina és la quantitat recomanada? Sabem que necessitem cinc tasses, però ara la nostra interrogant serà: La quantitat. D'acord amb el protocol de la SCA, calen 8,25 g de cafè per cada 250 ml d'aigua. En aquesta etapa és recomanable pesar els grans i moldre'ls per separat. Si ho molem tot junt, i hi ha alguns defectuosos, estaríem perjudicant totes les tasses. És important que tinguis en compte que, les mostres s'han de molar just abans del tast. Tampoc no han d'haver passat ni 15 minuts des que es mol fins que s'hi afegeix aigua. En un obrir i tancar dulls, desapareixen les partícules olfactives. Quan s'hagi mòlt, s'ha de tapar immediatament. Un altre punt que hem de considerar és que les tasses han de tenir les mateixes condicions. Relacionades al grau de torrat i quantitat de cafè. Així com la temperatura i la quantitat d'aigua, perquè sigui tan just com sigui possible al moment de fer les comparacions. Per exemple, si optem per elevades temperatures apareixen notes olfactives que a mesura que es vagi refredant la beguda, es van esvaint. Si a un cafè excepcional, li posem aigua una mica més freda i ho provem quan ja està temperat, no haurem perdut aquests matisos i serà puntuat una mica més baix del que realment es mereix. Després que tinguem tot mòlt ja podem agafar el nostre full de tast i començar a avaluar cada atribut. El primer que hem de fer és fer una ullada al torrat. Com que, si el gra de torrat és més elevat o al revés, molt clar, ho hem de tenir en compte a l'hora d'avaluar. Ja que això influeix en el sabor. Fragància en sec Ja repassat els punts anteriors, ara ens enfoquem a la fragància en sec. Per als que no sàpiguen, es tracta d'olorar abans abocar l'aigua. Mentre que l'aroma és quan ja hi afegim aigua. Al moment de llençar tota l'aigua, és fonamental omplir totes les tasses per igual i intentar que la temperatura aquest aproximadament en 93° a totes. Deixem que infusioni per uns tres minuts i posteriorment, olorem. Abans que passi cinc minuts procedim a trencar l'escorça detectant les aromes que es van mantenir a sota. A partir d'aquest punt, cal incloure-hi les propietats olfactives. Si són cafès complexos i qualitat molt alta predominen les notes enzimàtiques, en poques paraules, aromes de flors i fruites. Però si són cafès de la qualitat dels quals és mig alta, les qualitats olfactives que detectarem pertanyeran a la família de la caramel·lització de sucres, com vainilla, fruits secs i cacau. Mentre que aquells que siguin bàsics, predominaran les aromes a cedre, fusta, només farà olor de cafè torrat. Sabor i postgust Quan tastem una tassa de cafè sempre intentem avaluar certs atributs, aplicant el protocol de la SCA. Els experts de Incapto Coffee, coincideixen que la primera vegada que proven el cafè, n'analitzen el sabor i el postgust. Això és perquè, com més calenta estigui millor, es percebran aquests atributs. Aquí també podem tenir en compte matisos qualitatius de fruites o fruits secs. Pel que fa al postgust, seria aquest mateix sabor, que pot durar més o menys temps a la teva boca. Acidesa, cos i equilibri A la segona ronda, els nostres experts avaluen l'acidesa, el cos i l'equilibri, com ho fa la SCA. Com hem explicat a diversos vídeos del nostre canal de Youtube, l'acidesa és el que es coneix com la personalitat del cafè. En anglès significa brightness, que d'acord amb un caficultor això és la brillantor d'aquest cafè que et motiva a donar-li aquest primer glop i et sorprengui. És per això que, aquells cafès les puntuacions dels quals en acidesa és alta, són considerats de major qualitat. Si ens referim al cos aquí s'analitza la textura del cafè. És a dir, aquesta sensació de la beguda a la boca. Mentre que l'equilibri o el balanç, com també se'l coneix, es puntua pensant en com encaixen tots els atributs alhora. Tercera ronda Què s'avalua? Bé, aquí percebrem aquestes qualitats com la dolçor, uniformitat i neteja. Si alguna de les tasses té certs defectes amb qualsevol d'aquestes, seran remarcades als requadres que té el tastador. Es procedirà a penalitzar depenent sempre que si és un lleuger defecte si es nota molt. Per tenir un gra defectuós, és molt difícil que aquesta tassa tingui una puntuació de 80 punts i ser especial. Per això recomanem utilitzar cinc tasses de cada tipus de cafè. La casella de puntuatge de tastador és el darrer pas. Aquí en el professional s'encarregarà de donar la seva opinió als altres atributs. Ha de ser objectiu. Els atributs de la tassa hauran de ser puntuats amb un 8. Esperem que en aquest tast virtual t'hagi estat útil. Ara sabràs com aplicar el protocol SCA i els mètodes que apliquem per avaluar els nostres productes. Què és el cafè especialitzat? La seva etapa productiva és considerada com un art. Un treball que aconsegueix grans resultats en incloure persones que tenen com a objectiu la màxima qualitat, una tasca que comença des de les àrees de cultiu i acaba delectant els paladars més exigents. Perquè un cafè sigui d'especialitat, la seva collita ha de ser 100% sostenible, aconseguint així la tassa perfecta com a aroma i sabor. Si parlem de la collita, es té en compte: - Temperatura - Humitat - Alçada - Ombra Una altra dada fascinant d'aquest producte exclusiu és que la llavor es pot cultivar una o dues vegades a l'any depenent de les variacions del cafeto i de les zones, ja que els fruits estiguin llestos es procedirà a la recol·lecció de forma manual i acurada. L'èxit del producte serà gràcies al caficultor, i fins i tot us donarà més valor a la qualitat i no a la quantitat. Tampoc no podem deixar per fora els torradors per què? Perquè és la segona etapa en què es cuina el cafè. L'experiència en aquest punt és molt important per desenvolupar el cafè i poder treure el màxim profit a la feina del caficultor. La tercera etapa en què es cuina el cafè és quan es prepara, ja sigui per un barista qualificat o per l'usuari final si s'ho prepara ell mateix a casa. En tots dos casos s'han de tenir certs coneixements bàsics per poder preparar una tassa excel·lent. Cafè d´especialitat vs el comercial És probable que cada paladar tingui gustos diferents, però no hi ha res que s'iguali al cafè d'especialitat, tal com ho assenyalem més amunt, es tracta d'un producte exclusiu la puntuació del qual supera els 80 punts, a diferència del comercial, que pot incloure grans defectuosos i no és tan rigorós amb la qualitat en tot el procés. Diferenciar l'especialitat amb el comercial és molt senzill. Alguns conceptes per poder-ho saber són: - Pel comercial s'utilitza cafè de varietat Robusta de baixa qualitat - No es té en compte el seu grau de maduració durant la recol·lecció, es fan servir màquines per recol·lectar el cafè i no es fa manualment. - És fàcil que ens ofereixen collites antigues que ja hagin perdut qualitats organolèptiques. - Els graus de torrat solen ser més elevats per tapar els possibles defectes. - A l'etiqueta del cafè no ve reflectida informació bàsica per conèixer la qualitat del cafè com ara l'origen del gra, data de torrat, nom de la finca, l'alçada de cultiu o la varietat. - El cafè comercial se sol torrar en grans quantitats. - Habitualment és el cafè que trobarem als supermercats oa l'hostaleria que no tingui com a objectiu oferir producte d'alta qualitat als seus clients. Mentre que amb el cafè d'especialitat té tota la seva història i és molt més fàcil que et puguin facilitar la informació següent al paquet: - Normalment són de la varietat aràbiga, encara que en els darrers anys també es poden trobar cafès Robustes de molta qualitat. - El torrador ens informa de la data de torrat ja que és molt important per saber com és de fresc el cafè que consumirem. - Podem saber l'alçada de cultiu, el procés de beneficiat utilitzat, la finca i la varietat botànica. - No té defectes que puguin afectar el sabor de la tassa. - És avaluat per tastadors certificats Q Grader. - Compte amb complexitat d'aromes i sabors, no és només negre i amarg. Fins i tot la primera vegada que tastem cafès d'especialitat molt complex ens poden semblar estranys fins que el nostre paladar s'hi acostuma i ja no vol tastar cap altre tipus de cafès. - Als cafès d'especialitat de puntuacions altes, és habitual que l'acidesa del cafè també sigui alta. Per als amants del cafè, l'acidesa equilibrada és la personalitat del cafè, sense acidesa serà un cafè més pla, més bàsic. - Els caficultors poden preparar microlots amb el seu cafè de més qualitat i el poden vendre a preus més elevats podent així dignificar-ne la gran tasca. Dit això, ja no veuràs el cafè que prens cada dia de la mateixa manera. A Incapto Coffee, t'oferim una àmplia varietat de cafès perquè cada dia puguis gaudir d'aquest petit gran plaer amb el sabor i l'aroma que més t'agradi. Font: Perfectdailygrind.com | Concafe.es

Per poder gaudir del petit gran plaer de prendre't una bona tassa de cafè, has de tenir en compte que hi ha infinitat de factors que poden afectar directament el sabor de la beguda final. Des de la selecció de la llavor fins a la preparació de la beguda, passant pel torrat, hi ha molts petits passos que haurem de cuidar si volem fer-nos un cafè exquisit, que desperti els nostres sentits. Incapto Coffee, divideix aquests factors en tres etapes. Per això diem que el cafè “es cuina” o es transforma en cadascuna d'aquestes fases. Així que tots els que participem en alguna, hem de ser conscients que som responsables del sabor final de la beguda. Els caficultors i els proveïdors logístics són responsables de la primera etapa relacionada amb la matèria primera. Els torradors són responsables de la segona etapa: El torrat. Per acabar, tu, com a consumidor, ets responsable de la tercera etapa: La preparació. Hem de fer aquest treball en equip, ja que si hi ha alguna falla en qualsevol de les fases, es notarà en prendre'ns la nostra tassa de cafè.Primera Etapa: El cafè, la matèria primeraEl cafet ha de plantar-se i cuidar-se amb cura en el que es coneix com a escoles bressol, durant aproximadament uns 3 o 4 mesos, per, posteriorment, ser traslladat al camp de cultiu on acabaran el seu procés. Durant el primer any s'obtindran fruits, però encara no es poden comercialitzar. El futur de la collita dependrà un 100% de la varietat botànica que adopti el caficultor.La maduració total del cafè, és aconseguida entre els tres i cinc anys d'haver-se plantat, un cop passat aquest temps, es pot iniciar amb la comercialització. Una dada curiosa sobre la floració de cafè, és que a més de tenir un temps curt, és família de les gardènies i en brollar desprèn una magnífica olor. En passar uns quatre dies, la flor comença a caure i és quan finalment es comencen a veure els grans.Aquests fruits verdosos que veiem als arbustos de cafeto, canvien el seu color per una tonalitat vermellosa. Quan estan completament madures i reben el nom de cireres, de vegades poden lluir una mica groguenques però això depèn de la seva varietat botànica.Dins les cireres de cafè podem trobar dos grans, aquests es troben coberts per diverses capes de pell que són:-La platejada-La pergamí-L'exterior de la cireraCal destacar que, hi ha 60 espècies de plantes de manera que la mida del gra dependrà d'això. El cafeto pot tenir una vida llarga d'aproximadament 50 anys, de fet és capaç de produir entre 800 i 1200g de cafè verd anualment.Cures que brinden un cafè de qualitatCom el consumidor fidel que ets d'aquesta beguda natural, has de saber que el procés que travessa abans d'arribar a la teva tassa requereix molts mètodes, especialment sobre l'exigent cura a què són sotmesos els camps de cultiu.Segur que t'estaràs preguntant: què han de fer tant els agricultors? Aquestes persones tenen la responsabilitat d'ubicar la planta en una àrea on rebin prou lluminositat i amb una temperatura ideal que seria entre uns 24 i 29 graus.Els països tropicals les terres i el clima dels quals són adequats per al cultiu són:-Llatinoamèrica: Brasil, Colòmbia, El Salvador, Equador, Costa Rica, Jamaica, Nicaragua, Perú, Panamà, on es produeix principalment el cafè aràbica rentat i una petita porció de robusta específicament a Guatemala.- Àfrica: En aquest continent és més comú el cultiu de cafè robusta primordialment a Angola, Costa d'Ivori, Uganda, Camerun, mentre que les terres de Moçambic, Etiòpia, Kenya, Tanzània i Zàmbia, floreix l'aràbiga.-Àsia: És un altre potencial productor de cafè aràbica i robusta especialment als països Vietnam, Sumatra, Indonèsia, Índia, Laos, Sri Lanka, Cambodja, Nova Guinea.Mètodes de recol·leccióLa temporada torna a encarregar-se de dir quan es procediran a recollir els fruits que només estiguin madurs. Un procés realitzat de manera manual i minuciosa, que ajudaria alhora, prevenir el mal de les altres baies.En alguns casos apliquen el que es coneix com el raspat, un procediment que consisteix a prendre totes les cireres del cafeto sense importar el seu estat de maduresa, per posteriorment dur a terme una curosa selecció.Després que els grans han estat prèviament revisats, són sotmesos al mètode de beneficiat el qual es classifica de la següent manera:-Humida (Suaus rentats)-Semi humida (Naturals despulpats)-Seca o naturalPerò en què consisteix cadascuna elles? És molt senzill d'entendre, per exemple, quan s'aplica la modalitat humida, el cafè s'ha de despulpar, després es fermenta o es desmucil·lagia, finalitzat això, es renta i s'asseca. Quan el cafè s'asseca dins de la cirera, se'l coneix com el mètode natural.Mentre que el Semi humit, es caracteritza per despulpar i assecar els grans, un pas que a la indústria cafetalera es coneix com semi-lavat o natural despullat.Segona etapa: El torratCom qualsevol altre aliment que es cuini, el sabor i l'aroma dependrà de com fem aquest procés. Coses importants a tenir en compte en aquesta etapa són: la temperatura amb què preescalfem la màquina. Com anem regulant la potència de la flama, quin flux dʻaire circula entre els grans, a quina temperatura i en quin moment traiem el cafè.Primer estudiem el punt òptim de cada cafè en una màquina de mostra. Posteriorment, fem diverses proves fins que trobem el potencial més gran per a cada varietat. I per descomptat, cada cafè el torrem només, ja que depenent de la densitat del gra necessitarà unes condicions o altres de torrat. En aquesta fase podem fer que el cafè sigui més àcid, més dolç, que tingui més cos o que sigui més amarg.Tercera Etapa: La preparació Tot i que és la darrera etapa, aquesta és igual d'important que la resta. En aquesta fase el que fem és dissoldre part dels sòlids del cafè a l'aigua. El primer que farà variar el resultat final és el mètode que fem servir. Els més habituals són la màquina d'espresso, els mètodes de filtre, la moka de tota la vida o les cafeteres superautomàtiques. Quins conceptes bàsics has de tenir en compte en preparar-te un cafè: -La proporció cafè i aigua. És a dir, quantitat de cafè i aigua. -El temps dextracció o el temps que estigui en contacte el cafè amb laigua. -El punt de mòlt del cafè, si és més gruixut o més fi.-La temperatura de l'aigua i el tipus d'aigua, si és més dura o més tova, també variarà el sabor. -Si utilitzeu la màquina d'espresso o la superautomàtica també és important la pressió.Qualitat Incapto CoffeeCom a marca especialitzada en cafè ens encarreguem de comprar grans nets i són defectes d'origen. Gràcies a això a, Incapto Coffee, no necessitem fer una nova fase de neteja dels grans de cafè, no portem grans defectuosos.Al nostre catàleg de productes el client trobarà cafè comercial premium i d'especialitat. El nostre propòsit és portar a cada racó d´Espanya un cafè sense defectes, natural i que no es deixa encapsular.Pel que fa al seu emmagatzematge, els grans solen col·locar-se en un sac “grain pro” i posteriorment en un altre de jute.Ara el que queda és catar! D'aquesta manera sabrem si estem oferint un cafè de qualitat, un veredicte que només el pot donar el Q Grader, un tastador certificat per la Coffee Quality Institute, i aplica el protocol de la Specialty Coffee Association (SCA) on s'encarrega de verificar la dolçor, el sabor, el balanç, la fragància, entre altres factors.Font:El cafè: Una explicació bàsica de la llavor a la tassa